02 de gener de 2018
02.01.2018

Teràpia

02.01.2018 | 09:50

El món és inintel·ligible, però vivim com si l´entenguéssim. Ens n´hem adonat durant els dinars i sopars de Nadal perquè sempre hi havia algú disposat a explicar-lo. Personalment, hauria preferit que m´expliquessin la manera d´adquirir bitcoins, però deu ser més fàcil explicar el món sencer que fer-ho d´una part minúscula. Vaig telefonar, per exemple, al meu banc perquè agafessin els euros del meu compte corrent que havia pensat gastar en el Sorteig del Nen i els invertissin en la moneda digital que els semblés més sòlida. Posats a jugar a la tómbola, em va semblar que la loteria virtual donava més premis que l´analògica. Però l´expert amb el qual vaig parlar em va dir que ho hauria de consultar. Em va trucar dos dies després per dier-me que no podia ajudar-me. A canvi, em va explicar el món sense que jo l´hi hagués sol·licitat.

- No m´expliquis el món –li vaig dir l´altre dia a un cunyat meu–, explica´m els Judicis Sintètics a Posteriori.

El meu cunyat ignorava qui era Kant, però coneixia el sentit de la vida. A mi no em sembla malament una mica de filosofia espellifada, d´estar per casa, però prefereixo gent que hagi llegit els clàssics. En el seu dia, em vaig saber amb detall el tema dels Judicis Analítics a Priori, però el tinc una mica rovellat. En això, em truca un amic que ens convoca a casa seva a celebrar el canvi d´any per posar-me al corrent del menú, per fortuna més aviat vegetarià.

- I quin tipus de conversa serviràs? –li pregunto.

L´home es queda una mica confús perquè no ha pensat en el menú conversacional. Mal fet: ara mateix és més important que el gastronòmic.
- No ho sé –diu per fi–, però ve un cosí meu de Barcelona que ens pot explicar el Procés.

Intentar explicar el Procés és com intentar explicar el món. De fet, en els últims dies me l´han explicat vint vegades i m´he quedat igual que abans. No hi ha sopar sense anàlisi política, de vegades sense exabrupte polític. El món, a més de inintel·ligible, és inhòspit. Hi ha èpoques de l´any en què te n´oblides, però aquí hi ha el desembre i primers de gener per recordar-t´ho. Per la meva ­banda, enterrat l´assumpte de les moneda digital, vaig a tornar a Kant. Com a teràpia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook