El missatge de Cap d'Any de Carles Puigdemont no conté la paraula «independència», quan parla d'«Estat» és per referir-se a l'espanyol, i l'esment a la república és tan genèric com la frase «un poble democràticament madur que s'ha guanyat el dret a fer-se a si mateix com a república d'homes i dones lliures». Fa poc balanç d'assoliments propis durant l'any que deixa enrere, i en canvi enumera de forma extensa i negativa les accions del Govern i l'Estat espanyols.

De fet, la major part del missatge es dedica a expressar la queixa contra l'actuació de l'Estat, en un memorial que té com a capítols principals els presos polítics, «la violència, la repressió i la liquidació de l'autogovern». A aquest balanç negatiu hi oposa el seu desig de «diàleg i negociació». Del temari d'aquestes converses en dona pistes una mica més endavant, quan afirma «el dret de defensar una Catalunya molt millor i de disposar de les eines per fer-ho possible que l'Estat ens nega sistemàticament».

El missatge expressa quines són les reclamacions concretes al Govern espanyol: «que rectifiquin allò que ja no funciona, que reparin el dany causat, i que restitueixin tot allò que han destituït sense el permís dels catalans». L'argument: els defensors de la intervenció de la Generalitat a l'empara del 155 han perdut les eleccions del 21 de desembre, guanyades per l'independentisme amb majoria absoluta de diputats i gairebé la meitat dels sufragis emesos.

En aquesta comunicació Puigdemont no interpreta el resultat electoral com un mandat per continuar sense modificacions la via cap a la independència que ha liderat els darrers dos anys, sinó en clau de retorn a la situació anterior a les convulsions. «Restitució» és la paraula. No es pot dir que renunciï al seu horitzó a llarg termini (d'una llargària indefinida), i el fet mateix d'inserir el terme «república» en el discurs és indicatiu d'aquesta persistència, però per als propers mesos, i potser anys, el que demana (en aquesta mena de discursos, paraules com «exigim» signifiquen «demanem») és l'establiment d'una mena de converses de pau. Per dir-ho en metàfora bèl·lica, es tracta d'aconseguir que el vencedor de la batalla d'octubre es retiri del territori conquerit, alliberi els presoners, desactivi l'administració d'ocupació i permeti la reposició dels governants deposats. I la resposta del vencedor és: «tu ves fent i governa si pots, que jo et vigilo perquè no hi tornis».