L'unionisme acusa sovint l'independentisme de dividir Catalunya, però són unionistes els que dibuixen un mapa que parteix Catalunya en dos territoris independents per raons ideològiques. La idea de crear dues comunitats autònomes diferents, segons els resultats electorals, ha sorgit de ments unionistes i s'ha traduït en un invent anomenat Tabàrnia, a partir de les primeres lletres de Tarragona i Barcelona, on les àrees metropolitanes es decanten des de fa anys pels partits d'obediència espanyola. Segons aquestes ments il·luminades, el país anomenat Catalunya es reduiria a les comarques i fragments de comarca on guanyen els partits d'obediència catalana. La resta deixaria de formar-ne part i passaria a ser un altre país, amb un altre nom. Hi insistim: qui són, per tant, els que volen dividir Catalunya?

A més a més, el mapa que circula aquests dies es permet algunes llibertats absents de qualsevol rigor, i incorpora a Tabàrnia municipis on la victòria independentista a les eleccions de la setmana passada ha estat aclaparadora, com ara Manresa, que inclou al «Bages espanyol». També s'apropia indegudament comarques senceres. Quan es mira un mapa de municipis acolorit segons el resultat electoral es veu de seguida que el color de Ciutadans ocupa molt poca superfície, moltíssima menys que Tabàrnia. Però tampoc no calia esperar gaire finor acadèmica ni gaire honestedat intel·lectual de qui s'atreveix a trencar Catalunya en dos trossos, el tros dels meus i el tros dels altres.

Algú s'imagina quina seria la reacció si en alguna taverna independentista es dibuixés un mapa per excloure de Catalu-nya els territoris que voten unionista? Què dirien els que ara celebren l'invent de Tabàrnia i el defensen amb l'argument que incita a la reflexió i posa l'independentisme davant les seves contradiccions? Dirien que confirma la tesi que el procés divideix els catalans i en vol excloure els que no hi combreguen.

O es creu en Catalunya com un sol país o no s'hi creu. Un mapa com el de Tabàrnia fa sospitar que els seus autors no hi creuen gaire. Aquesta és una qüestió que el catalanisme, en les seves diferents gradacions, de l'autonomisme a l'independentisme, sempre ha considerat fora de discussió, gairebé sagrada. No sembla que passi el mateix amb el centralisme espanyol, que en temps de Franco va voler assignar Lleida a la regió d'Aragó, per allò de la hidrografia de l'Ebre.