Diuen que Girona té una mala entrada però una pitjor sortida. Ho diuen per la gent que arriba a la ciutat amb certs recels i després, quan ha de marxar, s'enyora i agraeix l'acollida que ha tingut. Però també podria aplicar-se des del punt de vista urbanístic. Girona, de fet, té un molt mal ingrés per tots els punts cardinals. El pitjor potser és el del carrer Barcelona des del sector de Mas Gri. Una ciutat com Girona no pot tenir una entrada on en una de les bandes hi ha naus industrials abandonades i que malauradament serveixen per a refugi de les persones que no tenen sostre. Hi malviuen en una situació deplorable tal com retratava magníficament Matias Crowder fa uns mesos en aquest diari. És lamentable que una ciutat de la categoria de Girona la primera benvinguda que dona als visitants sigui aquesta. És una bufetada en tota la cara. És per entrar-hi i sortir en direcció nord sense aturar-se. Tampoc es pot fer, però, cap gran intervenció urbanística o canvi per culpa de la presència important d'amiant a l'asfalt. Per tant, ens haurem de conformar a veure i conviure amb aquesta porta d'entrada a Girona. Tampoc és que siguin els altres accessos un model urbanístic. Ni molt menys. Per això hauríem de cuidar més les entrades per, almenys, no tenir tampoc una pitjor sortida.
