Si és vostè dels que l'1 d'octubre passat va rebre algun cop de porra mentre posava el seu cos entre un policia i una urna, enhorabona, és un afortunat. És afortunat, naturalment, amb el benentès que el cop de porra no fos fatal i es trobi en aquests moments reposant sota terra, però com que en aquest cas no estarà llegint això, em permeto felicitar-lo novament: enhorabona.
Vostè potser ho ignora, però en lloc d'estar dolgut pel que considera amb raó una agressió, hauria d'escriure una carta d'agraïment al ministre de l'Interior, sigui qui sigui, ja que en realitat li va impartir una lliçó que no oblidarà mentre visqui, una lliçó dolorosa, si vol, però ja se sap que la lletra, amb sang entra. Quan aquests dies, les declaracions dels representants dels dos principals partits independentistes, expresident a la fuga inclòs, van en el sentit de mirar d'aconseguir pactes, de constituir una legislatura que es dediqui a «governar» -reconeixement implícit que en l'anterior es van dedicar a altres menesters- i de, en fi, oblidar vel·leïtats passades i intentar que Catalunya torni a tenir un autogovern com el que tenia no fa gaires mesos, vostè recorda. Perquè vostè té la sort de poder mirar-se al mirall, observar que encara li queda la marca -amb sort, una cicatriu- que va deixar en el seu cos una porra utilitzada amb exquisida contundència per un antiavalots vingut de vagi a saber on, i aleshores exclamar amb ulls plorosos: així, aquesta trompada, me la van fotre per a res?
Efectivament, li van fotre per a res, ja és hora que en prengui consciència, a vostè i a tots els il·lusos que van fer cas als nostres polítics. Tot i que Policia i Guàrdia Civil s'hi van aplicar amb intensitat, van ser només una minoria els que van rebre la lliçó en el seu propi cos, uns pocs afortunats. Els havien assegurat que calia defensar les urnes, que ens trobàvem a les portes d'una república i que si aconseguíem salvar la democràcia de les urpes del malvat Estat espanyol, el món seria nostre, què dic el món, el cel. Tot mentida. I molts ciutadans s'ho van creure. Però no es preocupi. Mentre a d'altres encara els aconseguiran enganyar una altra vegada i totes les que s'escaiguin, vostè està vacunat. Quan li tornin a demanar sacrifici semblant, recordarà que l'impacte de la porra, la sang i el dolor han servit únicament perquè el president vagi a viure tan ricament a l'estranger i tots junts, tots els que li van demanar que es trenqués la cara per la causa, es presentin a les eleccions autonòmiques convocades per en Rajoy i ara posposin la independència, allò que vostè pensava estar ajudant a néixer amb la seva sang, fins a un futur indeterminat, tan indeterminat i abstracte que amb sort aviat ningú la recordi. Aleshores respondrà, amb tota tranquil·litat, que es posi davant de l'urna la senyora mare que va parir el polític de torn, i qui diu el polític de torn diu el president d'alguna d'aquestes entitats que organitzen manifestacions i demanen diners i/o sacrificis, sempre aliens.
Afortunat ciutadà que va rebre una estomacada: no sap com l'envejo. A vostè ja no hi ha qui l'enredi. Sí, és cert que la por que van passar els que se'n van lliurar pels pèls també ensenya a desconfiar. Però no compari amb la marca que deixa al cos, no diguem ja a l'ànima, una bona trompada, més encara quan aquesta es demostra inútil, quan vostè entén que va ser utilitzat.
De què va servir jugar-se el físic pels polítics? De res, a vegades la vida ensenya a cops de porra. Enhorabona.
