06 de gener de 2018
06.01.2018

Cartes

06.01.2018 | 00:17

Memòria, intuïció i acció
Carles Mallart FundaciÓ p. Petjada de Sant NarcÍs. Girona
Em vaig trobar en una reunió de pares on es parlava dels estudis dels fills, notes d´exàmens que si un vuit, que si tot matrícules, que si ha suspès tal asignatura... Crec que cal reflexionar en el sentit que mentre el mercat laboral està canviant a ritmes accelerats i veurem canvis impressionants en els propers deu anys sense anar tan lluny, renoi, en els estudis preval «la memòria» al nostre enfocament.
L´evaluació educativa es troba anquilosada en el passat i que llevat d´honroses excepcions, el global de mesura de resultats i avenços educatius està basat en la memòria. Normalment, qui té memòria no té massa intuïció i capacitat d´acció, i viceversa.
Manquen asignatures pràctiques com «negociació, innovació i teatre» (sí, no és cap error) i seguim sense veure-les pràcticament enlloc. O canviem o el mercat ens canviarà tal com ja està passant. Com és possible que tan poca gent ho vegi i seguim anquilosats en el passat? Si més endavant no haurem de marcar ni la tecla per saber de qualsevol tema.
També, a vegades, qui no ha sentit la frase «l´educació no serveix per a res», afirmació totalment falsa, doncs sí que serveix, i molt, sobretot com a entrenament i vivència de la capacitat de sacrifici i innovació que la vida, el mercat i la societat ens demanaran.
Fa molts anys la preocupació de molts joves era: trobaré parella? Avui aquesta preocupació ja s´ha traslladat al concepte del trobaré feina raonablement estable? O canviem el model d´avaluació d´educació o ens canviaran. Cor­rem el perill de deixar el camí ple de fòssils i invisibles, l´avaluació de la «memòria» cada dia valdrà menys i prevaldrà sobretot «la intuïció, l´acció, la innovació, la capacitat de negociació...», al temps.
Crec que les famoses «notes», tal com les coneixem avui en dia, deixaran de ser un referent vàlid si és que no ho són ja. Reflexionem.


Els Comuns: ni DUI ni 155, però sempre amb els de la DUI
Antonio Garcia blanes
El 21-D va confirmar els més negres presagis d´En Comú-Podem, actual marca del que fins fa un temps era Iniciativa per Catalunya. Es van quedar en terra de ningú amb nou diputats. I l´aigua que baixarà si mantenen una suposada equidistància que en realitat és falsa.
El discurs que han mantingut durant els darrers episodis polítics de Catalunya és que ells no estan ni a favor de la declaració d´independència, ni de l´aplicació de l´article 155. El que no han explicat mai és què ha de fer l´Estat una vegada es proclama en el Parlament una República il·legal. Perquè l´article 155 ve després de la insurrecció parlamentària. Els fets, però, demostren que ells sempre acaben estant al costat dels independentistes; mai a favor de la legalitat vigent. Es va veure quan algun diputat del que abans era Catalunya Sí que es Pot va votar la declaració d´independència i també quan Ada Colau va expulsar els seus socis de govern del PSC per acostar-se a ERC i a la dreta del PDeCAT. I ara ho tornen a demostrar en oposar-se al fet que Ciutadans, que ha gua­nyat les eleccions, pugui ostentar la presidència del Parlament per equilibrar la correlació de forces polítiques, ja que la presidència de la Generalitat previsiblement serà dels partits independentistes. Seria un acte en defensa de la democràcia i la pluralitat. Els Comuns ja han anunciat que s´hi oposen. Implícitament estan dient: nosaltres volem una presidència independentista a la Generalitat i al Parlament. A qui pretenen enganyar? Ja que prefereixen estar al costat de l´independentisme, els ciutadans de Barcelona ho tindran clar el 2019: votaran l´original (ERC) i deixaran la còpia (Comuns) a l´abisme electoral. S´ho hauran ben guanyat.


Per ser dona
nuria casas latre
Sona l´alarma al matí. Em vesteixo, em rento la cara, em poso les vambes. Baixo les escales i vaig cap a la porta. És aviat, a casa encara dormen. Estic obrint la porta i a punt de sortir quan em ve un pensament al cap. Una notícia de l´altre dia d´una tal Diana Quer. Me´n vaig a córrer. Però vaig sola. Quin problema hi ha? Que soc una noia. Fins quan durarà aquesta por? La por de tornar sola a casa, la sensació que algú et segueix, haver d´estar pendent de la bateria del mòbil no fos cas que el necessités... No hi ha dret. No vull sentir aquesta por cada vegada que vaig pel carrer, simplement i pel sol fet de ser dona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook