06 de gener de 2018
06.01.2018

Governar Catalunya?

06.01.2018 | 00:17

Continuo pensant que el problema més urgent que deixen aquestes eleccions és el de recosir Catalunya. Hem viscut una legislatura marcada per un govern que sols ha tingut en compte els independentistes. Jo que soc catalanista des de jovenet però no nacionalista i menys independentista no m'he sentit, com tants d'altres, representat pel govern Puigdemont. El seu comportament ha sigut sectari. Diuen que el Govern espanyol hauria de fer cas dels aproximadament 2.000.000 de catalans que són independentistes però ells no han fet el més mínim esforç per governar per a tots els catalans, perquè hi ha també aproximadament 2.000.000 de catalans que no voten independentista. Posaré només un exemple que considero rellevant. A Catalunya hi ha dos mitjans públics de comunicació, TV3 i Catalunya Ràdio. Doncs bé, els directors dels dos no són reconeguts periodistes que fan periodisme seriós sinó reconeguts independentistes que cada dia deixen que ens bombardegin amb proclames independentistes com fa Mònica Terribas cada matí a Catalunya Ràdio o fan unes entrevistes electorals que deixen molt a desitjar com ha fet Vicent Sanchis, director de TV3. Ni TV3 ni Catalunya Ràdio tenen el més mínim sentit de l'ètica periodística, del que és una informació que s'acosti a l'equanimitat. S'imaginen què hauria fet la BBC, considerada un mitjà de comunicació seriós, si hagués d'elegir director en una societat dividida com la catalana? Doncs això, si volem començar a recosir Catalunya aquest seria un bon lloc de rectificació però no sembla que les coses vagin per aquesta via.

I després de les eleccions, en quin punt ens trobem. Sembla que els independentistes volen fer govern i ens trobem en una situació ben curiosa, per dir alguna cosa. Quin és el seu programa de govern? Segons Puigdemont és restaurar el govern «legítim», segons esquerra és fer república (cosa que, almenys jo, no sé que vol dir, cap on volen anar), segons la CUP, implementar la República perquè, segons ells, aquesta ja existeix, ja vivim en la República. Els he de confessar que amb tanta república no sé on soc. O potser només volen que es faci taula rasa del que ha passat, que se sobreïxen els judicis oberts, i tornar a començar com si no hagués passat res. La meva pregunta és clara: volen fer un govern que tindrà en compte la realitat de Catalunya o un govern que considera que Catalunya només són els independentistes? Aquesta pregunta senzilla i clara és la que marcarà si Catalunya entra en una nova etapa que porti a ser governada o continuarem en l'embolic del «procés» i es continuarà ignorant la meitat de Catalunya. Una primera idea de per on poden anar les coses la tindrem en l'elecció de la mesa del nou Parlament. Tindrem un president de consens o tindrem simplement un president independentista que continuarà el tarannà autoritari i partidista de la presidenta sortint? Si l'independentisme vol encetar un nou camí (més conciliador i governar per a tots els catalans) té la possibilitat de demostrar-ho en aquesta elecció. Al congrés espanyol els del PdeCAT varen frustrar un president socialista en pactar amb el PP. Veurem què faran ara els independentistes a Catalunya.

I aquest no és un tema menor perquè segons com enfoquem les coses les possibles sortides de l'embolic en què estem són molt diferents. Si el Govern vol encetar una etapa de govern per a tots els catalans haurà de reconèixer que no té la majoria per imposar la independència i això implica una estratègia de negociació molt diferent de la que s'ha estat demanant fins ara amb el Govern d'Espanya. Curiosament, hauríem d'entrar en una etapa de negociació que estaria molt propera a la que presentaven en el programa de les esquerres, dels partits no independentistes que volien intentar reconciliar Catalunya. S'hauria de negociar sobre finançament, sobre competències, sobre reformes, etc., i en aquesta tasca es podria trobar un consens més ampli. Però això requereix un procés que no veig que els partits independentistes estiguin disposats a fer. Haurien de fer autocrítica, una cosa que no han practicat i tampoc es veu cap senyal que ho vulguin fer. Als partits polítics els costa fer autocrítica quan pensen que han guanyat, com és ara el cas dels partits independentistes. No pensen que, a pesar de tot el sentiment que han intentat utilitzar en aquestes eleccions, continuen essent una minoria important però no majoritària.

I, per acabar, no pensin que m'oblido de Ciutadans perquè com a partit que ha acaparat el vot no independentista hauria d'abandonar el seu discurs a la contra i començar a fer un discurs més de col·laboració, de buscar solucions. I això també ho veig difícil perquè com deia abans els que guanyen se senten legitimats i sembla que perdin el sentit de la realitat i no fan mai autocrítica.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook