06 de gener de 2018
06.01.2018

El llenguatge jurídic

06.01.2018 | 00:17

Recordo fa molts anys, coincidint amb la beca per preparar oposicions a jutge i/o fiscal tot seguint la tradició familiar, la realització de determinats cursos sobre llenguatge jurídic català. Allà apreníem, entre altres coses, que no s'havia de dir auto sinó interlocutòria, però sobretot apreníem un canvi d'estil en el llenguatge jurídic, que tendia a una simplificació de les formes i el vocabulari, evitar formes retòriques i buscar, altrament, més comprensió per part dels no juristes.

He recordat això després de llegir algun comentari d'algun company, sobre la dificultat de comprensió d'algunes resolucions judicials, normalment d'òrgans superiors, com el Tribunal Suprem. Si ja no les entenem ni els mateixos advocats, difícilment les podran entendre els clients o la gent del carrer que, agosarats, intentin llegir-les directament sense el filtre d'un jurista.

Tenia raó el company Gregori quan deia recentment a les xarxes socials que sembla que algunes resolucions judicials les escriguin d'una manera que en dificulti la comprensió, com fet expressament. És cert que a vegades necessites llegir dues o més vegades una determinada resolució judicial per tenir clar quina postura ha adoptat el tribunal, com pot haver passat perfectament amb la sentència que es pronuncia sobre l'índex IRPH en els préstecs hipotecaris, sense anar més lluny.

No deixa de ser sorprenent que el mateix Tribunal Suprem hagi establert certs criteris per limitar l'extensió dels escrits que fem els advocats, demanar claredat i senzillesa, i en canvi després dicti unes resolucions que, de vegades, costen d'entendre.

Certament cadascú té el seu estil, i jo, que sempre m'agrada dir que les formes són molt importants, soc dels que pensen que un bon ús del vocabulari i el llenguatge jurídic pot enriquir les nostres peticions, sempre que quedi clar el que demanem, com ho demanem i per què ho demanem.

Ni cal fer un ús excessiu de retòrica arcaica com fan alguns dels magistrats del Tribunal Suprem, ni tampoc pecar excessivament de senzillesa com en ocasions fa algun jutge d'instància, amb resolucions que semblen un mal guió d'una pel·lícula americana o que recorden els diàlegs de les pel·lícules d'en Tarzan.

Segurament el mateix podríem dir d'algunes lleis i reglaments, i, per descomptat, d'algun escrit d'algun company, cosa que obliga els jutges a fer una feina d'interpretació per entendre bé el que es demana, i el que provoca en moltes ocasions és que s'acabin dictant sentències amb criteris contradictoris que només aporten inseguretat jurídica.

El llenguatge jurídic tendeix, en definitiva, a formes molt més senzilles i simples, directes, clares i transparents, tot i que algunes resolucions judicials recents sembla que vulguin retrocedir en el temps, i alguns atestats policials semblin més novel·les que el recull de dades objectives recollides per funcionaris públics.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook