La situació catalana està enquistada i amb perill de progressiva degradació. El sistema electoral sempre ha permès a la minoria nacionalista - ahir autonomista, avui independentista-, governar amb majoria sense tenir-la social. A l´octubre, un simple decret acabà amb l´aventura i amb el govern separatistes i convocà eleccions autonòmiques a les quals tots acudiren. El poble català avalà les forces que no volen el diàleg, sinó la victòria i repetí l´escenari tradicional: majoria no nacionalista de vots i majoria separatista d´escons però més radicalitzats. Sols prop d´un milió de votants optaren per qui defensaven el diàleg, la convivència i la concòrdia amb diferents accents i la convicció que Catalunya sols podrà reeixir si és un sol poble, divers i plural en orígens, creences i cultura.

El resultat electoral apunta a confrontació i, en conseqüència, a desastre i frustració. Des del camp no secessionista, més d´un milió de catalans han donat suport a Cs que, amb les seves ambigüitats dretanes, és nacionalista espanyol sense complexos i, per tant, incapaç de governar Catalunya o de presidir el seu Parlament perquè la immensa majoria no el volen. Votar-lo ha estat un acte testimonial, sense cap virtut política, perquè no és pont cap enlloc. Cs sols pot aspirar a donar suport, no a encapçalar.

El món independentista està capficat a dilucidar qui mana: republicans o carlins. Per tant, no és d´esperar res que no sigui mantenir la situació de crisi i conflicte. Pretesament per veure si així, creant mal i misèria, poden aconseguir el que el vot no els dona: doblegar l´Estat. En realitat, però, com es tracta de veure qui mana, ningú pot fer altra cosa que reivindicar el programa de màxims per molt inviable que sigui i oblidar no sols els 2,5 milions de catalans que no els han votat, sinó a tots.

L´actitud del Tribunal Suprem clarifica la situació penal dels líders separatistes no animant cap esperança. Seria hora de deixar de supeditar el futur del govern i del país al seu futur personal perquè, per ara, no en tenen. L´Estat vol fer un escarment. Sense cap intenció d´entaular un diàleg per donar una sortida al moviment secessionista. No és que sigui immobilista, és que la seva estratègia és el rodet. Faltaria gent amb alçada i, al voltant, sols hi ha nans.