Quedar com un rei

ÀNGELA FERRER I MATÓ girona

És una dita catalana que s´aplica quan una persona queda molt bé ja sigui a l´hora de fer un regal, una conferència... Doncs bé, tenim un Rei que no queda com un rei. Se suposa que com a màxim representant d´un país ha de cuidar pel benestar de cadascun dels habitants als qual pretén governar. Si la seva teoria és que Catalunya pertany a Espanya, el seu deure és en tot moment procurar pel benestar de cada català. I tots sabem que reiteradament s´ha pronunciat contra ells, titllant-los de rebels i acceptant que fossin apallissats, vexats i humiliats des de l´1 doctubre i seguint consentint empresonaments i exili d´unes persones que només volien i volen complir el que el poble els ha demanat.

Això no és Democràcia, mot que sembla desconèixer qui vol ser Rei de tots i lògicament qui vol ser-ho ha de conèixer molt bé.

Encara seria a temps, precisament aprofitant que la vinguda dels Tres Reis Màgics és propera, de demanar sortir als mitjans de comunicació i obsequiar aquesta part d´Espanya que sembla ha oblidat que existeix, demanant humilment perdó per com ha actuat i alhora exigir l´excarceració dels presos i la tornada sense represàlies dels exiliats. Potser la decisió final no seria seva, el Centre ens té posat l´ull per eliminar-nos si pot, però almenys «Quedaria com un Rei». Ara mateix és un titella del Govern Central. Quina pena!

Desvirtuar sense raonaments l´autonomia

JOAN JANOHER I SADURNÍ vulpellac

Pel que sembla, «el cafè para todos» s´ha descafeïnat. Com poden la resta d´autonomies fer un ús desproporcionat de comparances envers Catalunya? Des del moment en què va entrar a tràmit la Transició Espanyola. Aquesta donava la sensació de voler assolir una Espanya més plural, la que respectaria les regions històriques i la seva influència dels drets culturals i de tradicions. Però això, amb el pas del temps, s´està demostrant un frau, per un clar incompliment.

Deixant-nos de voler sortir d´estudi al problema existent envers els catalans és un punt i a part dintre l´episodi de descontent que viu aquesta comunitat. On res té a veure amb les polítiques de les altres regions de l´estat. En canvi, dintre la mancança d´afavorir la nostra regió, ens han deixat de banda, i hem d´actuar pel nostre compte, a promoure les inquietuds que sempre se´ns han denegat, donant una imatge d´absolutistes. Llavors és quan surten les diferències de les autonomies.

Aquestes, dintre el desconcert del govern, intenten cercar solucions comparatives. Exigint una igualtat en tot allò que ha vingut reclamant Catalunya, sense rebre cap reivindicació al respecte. No desvirtuïn, senyors, el que ens pertany. Vostès volen afegir-se al carro, considerant que hi tenen dret, cosa que sabem respectar. Però, quants perceben subvencions per cobrir les seves necessitats? Tanmateix, quines aportacions econòmiques fan al país, per exigir aquesta igualtat?

Puigdemont president

Francesc A. Picas la jonquera

Dos milions de catalans en les eleccions del 21 de desembre van votar els partits polítics que en el nou Parlament, el dia 17, proposaran Carles Puigdemont per a president de la Generalitat. Puigdemont és actualment exiliat a Brussel·les. Perseguit pel govern de Madrid, es veié obligat a exiliar-se per no ser empresonat.

Vistos els resultats de les urnes del 21 de desembre, un Tribunal just i democràtic hauria decretat obrir la porta de les presons a uns catalans pacífics, que no han comès cap delicte. Que mai no han usat bombes ni explosius. Que estan empresonats i exiliats perquè demanen que Catalunya governi les seves pròpies lleis, la seva economia i les seves estructures.

No són presumptes delinqüents. És una greu calúmnia. Els catalans tenim dret a la llibertat d´expressió, a proclamar aquests ideals, d´acord amb els drets humans.

Dos milions de catalans han votat un govern format per Puigdemont i Junqueras. Privar-los de la llibertat personal és prohibir-los de governar. Una nefasta tirania.

Els catalans, amb tot respecte i germanor, volem que Catalu­nya i Espanya governin cadascuna el seu propi territori. Volem que la Constitució espanyola ho reconegui. Volem que «cada palo aguante su vela».