Encara queden uns dies per poder contemplar cinc de les sis exposicions on es mostra una part molt important de la producció artística de Domènec Fita. No sol ser una cosa corrent i ordinària que un artista exposi al mateix temps la seva obra en sis locals diferents de la mateixa població. Però és que el cas d´en Fita no es dona sovint. I per a Girona la seva persona i la seva obra mereixen el major respecte i la més gran admiració. Noranta anys viscuts en gran part en la nostra ciutat. Tota una vida dedicada al treball artístic. En la creativitat i en la docència. Una llarga vida de relació humana intensa. En la llar i en l´amistat. Una personalitat ferma i consistent, forjada en la constant lluita per assolir el perfeccionament i la superació. La falta de l´escalf familiar en la infantesa va ser superat àmpliament pel seu caràcter obert, generós i agraït. La institució on fou acollit, i on s´anà gestant la seva personalitat, l´ha mirat i recordat sempre amb simpatia i reconeixement. Una manifesta estimació per tot el personal que allí suplí l´àmbit familiar. Les religioses paüles, l´administrador de la casa, el capellà, els mestres que l´educaren. Molt especialment el professor de dibuix , Joan Carrera Dellonder, al qual sempre ha recordat amb veneració i cordialitat. Els seus companys, amb qui compartí convivència i inquietuds, mentre cadascú anava formant-se per fer un destacat paper en la vida. Reconeixement vers la Diputació, que li facilità ampliar convenientment la seva formació professional. I en ocasió de l´accident que podia haver acabat amb la seva carrera i amb la seva vida, procurar-li totes les atencions necessàries per tancar aquell dolorós parèntesi, possibilitant poder exercir les seves dots intel·lectuals i artístiques, sense que ho impedissin les limitacions que no han deixat d´afectar-lo. El suport i l´amistat que trobà sempre en l´arquitecte Joaquim Masramón. La relació fraternal amb els companys de carrera, els del grup artístic Flama de Barcelona i els arquitectes gironins Negre i Duixans. I en el moment precís d´haver d´orientar la seva vida, la relació amorosa amb l´Àngela, la fidel esposa que l´ha acompanyat en tot i per tot. La casa dels Fita-Rodeja ha estat i és un referent a Girona. Primer a Sarrià de Dalt, i, quan l´autopista s´interferí i els obligà a prendre una determinació, la seva ubicació a Montjuïc. La nova construcció aparegué a Montjuïc quan encara hi havia les barraques. I aquella novella edificació fou com la primera pedra del que posteriorment serà una extensa i ben poblada urbanització. Can Fita és habitacle, taller i centre docent.
Durant la seva llarga i fructífera vida, en Fita ha treballat intensament. La seva obra té un caràcter plural. Dibuix, escultura, vitrall... Totes les tècniques artístiques li són familiars, i totes les ha conreat amb professionalitat i èxit. Tots els materials s´han adaptat a la seva executòria. Tota mena d´eines li han estat útils per al seu treball. L´obra de l´artista està escampada arreu. Esglésies, centres socials, carrers , places, parcs, jardins... En trobaríem també en nombroses cases particulars de Girona i de fora. De tot això l´exposició n´és un testimoni fefaent.
Una visita a aquestes exposicions representa prendre consciència de la capacitat creativa de Domènec Fita. Del seu intens treball d´anys i anys. Amb una constància incessant. Amb una mà ferma per al traçat. Amb uns coneixements ben fonamentats. Amb una intel·ligència privilegiada. En el tema religiós, que es fa present en obres cabdals de la seva producció artística, s´hi demostra la seva ideologia i la seva elevada espiritualitat. La seva personalitat es reflecteix en tota la seva obra.
En les sales de la Casa de Cultura hi podem contemplar algunes de les obres que més han marcat la personalitat de l´artista. La imatge del Crist jacent, que és la peça d´art modern més notable que hi ha a la Catedral, en l´exposició es pot contemplar millor que en el seu lloc habitual. Magníficament col·locada i amb una perfecta il·luminació. Una obra que en el moment de la seva execució va ser criticada desfavorablement per part d´algun membre de la Comissió d´Art Sacre del Bisbat. Fins i tot discutint la conveniència de instal·lar-la en el temple. Salvà la situació la conversa que s´establí entre el bisbe Cartañà i l´artista. El qual li demostrà que l´escultura es fonamentava en els estudis que ell tenia d´anatomia. I també hi intervingué el criteri favorablement exposat de l´arquitecte Masramón, persona de confiança del prelat. No fou només aquesta obra d´en Fita que va ser mirada amb recel pels crítics d´art que s´havien quedat instal·lats en el que s´havia fet sempre, dubtant de totes les innovacions que es podien anar produint i que era convenient i natural que es produïssin. En la mateixa sala se´ns ofereix la possibilitat d´apreciar millor la qualitat de les dues imatges, Crist i Pilat, que figuren en el misteri que la Confraria de Jesús Crucificat acompanya en la processó del Divendres Sant. Unes imatges que aquí es poden admirar amb tots els seus detalls i en tota la bellesa i la perfecció de les seves formes. Si bé el seu lloc adequat és en la processó, en l´exposició es poden contemplar amb tota detenció i proximitat.
Aquesta avinentesa dels noranta anys de vida d´en Domènec Fita ens ha proporcionat l´oportunitat de poder contemplar una mostra molt completa i significativa de la seva rica i variada obra artística. Alhora que és un bon moment per recordar la seva exemplar i destacada personalitat.
