07 de gener de 2018
07.01.2018

La mutació d'Espanya

08.01.2018 | 07:12

El manteniment a la presó del vicepresident Oriol Junqueras per part d´una sala del Tribunal Suprem és la constatació que Espanya ha canviat les regles del joc que van ser traçades durant la redacció de la constitució. Però també és l´última peça que composa el trencaclosques que havia preparat el poder politico-jurídic de Madrid. M´explico.

El 20 d´agost vaig escriure aquí que em semblava molt estrany que el president M. Rajoy, la vicepresidenta S. Soraya i el ministre de l´interior Zoido arribessin a Barcelona a la nit del dia de l´atemptat del 17 agost, quan gairebé tota l´operació antiterrorista ja havia estar culminada per part dels Mossos d´Esquadra. «Han vingut a aixecar acta de defunció dels Mossos», vaig dir.

Les informacions posteriors, que l´Imam de Ripoll havia cobrat dels serveis secrets espanyols i la retirada fulminant del cap dels Mossos Josep Lluis Trapero il·lustren, pel cap baix, que hi havia una intenció d´erosionar els Mossos davant el camí secessionista que prenia Catalunya. És molt difícil no connectar els esdeveniments al voltant de la policia catalana i no arribar a la conclusió que es volia neutralitzar de forma preventiva, la qual cosa ens porta a pensar que fins i tot podria ser que l´atac de Barcelona fos conegut per algun servei secret.

Paral·lelament als fets del 17 d´agost es va començar a estructurar l´argumentari que insistia que el moviment sobiranista és violent. Veient que les manifestacions multitudinàries eren repetidament pacífiques i festives, sense llençar un sol paper a terra, no era trivial convèncer que eren violentes. L´entrada de la Guàrdia Civil a la seu de la Conselleria d´Economia de la Generalitat, deixant els cotxes a fora amb les armes a dins, visibles, va ser un acte d´una imprudència de tal magnitud que requeria la obertura d´un expedient al guàrdia responsable. Però ens ho podem mirar també com una provocació per forçar que algun manifestant les agafés i així es pogués constatar la violència. No va ser així. L´únic que va passar va ser que es va trencar el vidre d´un cotxe i es van enganxar papers a la carrosseria.

Els guàrdies civils van haver de sortir pel cor­redor habilitat pels Mossos d´Esquadra. Una seqüència de fets similar es va repetir durant l´atac dels piolins el dia u d´octubre: per més que es vegin els vídeos i les imatges d´aquell dia, és infructuós el relat que associa el moviment independentista amb la violència. Si volien impedir la votació, només els calia impedir l´accés als votants. Voler treure´ls de dintre els col·legis, entrar-hi, fou una provocació que només buscava la reacció violenta dels ciutadans. Reacció que no hi va ser, ans al contrari: la resposta dels mitjans internacionals va ser unànime en qualificar de violenta la policia espanyola.

L´últim capítol en aquest guió traçat per neutralitzar el moviment independentista va ser el de la caiguda de l´economia catalana. L´aspecte més negatiu per a l´economia catalana va ser la violència policial del dia 1-O i la vaga del dia 3-O, seguit de la incertesa durant aquells primers dies immediatament posteriors al referèndum. La retirada de diners va ser un acte sense sentit fruit de l´efecte dòmino del moment. El banc al que li van retirar més diners va ser el BBVA, que va haver d´obrir comptes mirall a altres oficines d´Espanya. Traslladar la seu social no serveix per a res, és pura propaganda política. La força de l´economia catalana rau en el seu teixit turístic, industrial i de serveis. Si no fos així, les empreses marxarien a Linares, per exemple, ciutat amb el 44,5% d´atur, on serien rebudes amb els braços oberts.

Tot el que acabo d´explicar respon a un pla preestablert que buscava convèncer que la separació de Catalunya d´Espanya era un acte violent. El document del Suprem diu que «és cert que Oriol Junqueras no ha participat ni donat ordres per fer actes violents [...] però amb la defensa de la independència ha impulsat als partidaris de la seva posició a mobilitzar-se públicament ocupant espais públics, amb la finalitat de fer efectiva la declaració unilateral d´independència». Afegeix que «el recurrent sabia que l´estat no pot consentir aquesta mena d´actes que impedeixen l´aplicació de les lleis que regeixen en l´estat democràtic de dret, i que actuaria a través dels mitjans a la seva disposició, entre ells l´ús legítim, proporcionat i justificat, de la força. Era previsible que, en aquesta situació, es produïssin, amb tota probabilitat, enfrontaments en els quals apareixeria la violència».

El Suprem justifica així la violència de la Guàrdia Civil i de la policia: donant per fet, sense demostrar-ho, que els catalans ens hi vam tornar. Jutja sense proves; dona per fet el que farien ells en aquesta situació, és a dir, ells sí s´haurien enfrontat als piolins.

El que està passant és molt greu. Si fins ara ens queixàvem d´una interpretació de la Constitució que oblidava el pacte del 78 amb la voluntat de construir un estat absolutament centralitzat, ara assistim a una modificació de la llei penal per jurisprudència. Es diu que el procés en si mateix és criminal perquè la secessió ha de ser necessàriament una rebel·lió i, a partir d´aquí, fer una declaració d´independència és el mateix que fer un aixecament violent, encara que no hi hagi hagut ni una gota de sang ni l´aparició de cap arma provocadora.

En altres paraules: com que no s´ha pogut fer caure els catalans en cap de les provocacions que havien dissenyat, interpretaran la llei de forma que qualsevol manifestació a favor de la independència serà delicte, passant per sobre de qualsevol dret d´opinió i manifestació. Per defensar-se davant el procés català l´Estat està mutant cap a un monstre. En aquesta Espanya no hi podem fer res.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit