Després de dos anys de litigi, s´ha arribat a un acord sobre una de les majors polèmiques ciutadanes de Girona dels últims anys. Les campanes de la Catedral podran continuar sonant, però entre la una i les sis de la matinada s´haurà de rebaixar el so fins als 50 decibels. A instàncies de la jutgessa del contenciós administratiu número 1 de Girona, tres de les parts en conflicte (Bisbat, Ajuntament i l´hotel Històric) han arribat a un acord. L´Associació de Veïns del Barri Vell, la quarta part de l´afer, havia decidit que acceptaria la decisió del jutjat. Per arribar a un acord després d´un litigi, tothom ha de cedir i ningú en queda plenament satisfet, però habitualment és la millor solució. També en política, encara que últimament no es practiqui gaire. La veritat és que el conflicte de les campanes de la Catedral de Girona ha sigut una història de desficacis que s´haurien pogut evitar amb una bona gestió des del principi. L´error comença quan l´aleshores alcalde, Carles Puigdemont, ordena que a partir del 6 de gener de 2016 deixin de sonar a la nit atenent a les queixes formulades per l´hotel Històric, proper a la Catedral. L´argument municipal era «l´aposta pel turisme», obviant altres aspectes històrics, culturals i de veïnatge. Cert que els temps evolucionen i que res té l´obligació de perdurar eternament, però una tradició històrica de molts segles no es podia liquidar a cop de decret per una queixa, sense haver-ho consultat ni amb els veïns del Barri Vell ni amb la resta de formacions polítiques representades a l´Ajuntament. Tenia més el segell d´una alcaldada que no pas d´una decisió responsable. A partir d´aquí, l´embolic ja estava obert. I, posteriorment, l´Ajuntament, ja va ser incapaç de cercar un acord més o menys satisfactori per a totes les parts. Entrat el conflicte en la via judicial, tot era possible. Hi havia el precedent de Sant Mori. El TSJC havia ordenat l´any 2011 que les campanes deixessin de tocar durant la nit, també atenent la demanda d´un hoteler. Sentències judicials de Navarra i Castella i Lleó sostenien la mateixa doctrina. La protecció acústica als ciutadans no és la mateixa ara que anys enrere, tot i que, en el cas de Catalunya, podrien entrar en col·lisió la llei acústica de 2002 i el reglament de la llei de centres de culte de 2009. El mateix síndic de greuges havia elaborat un informe molt dur sobre el so del toc de les campanes. També és cert que els ajuntaments fan veure que no senten altres sorolls nocturns molt més molestos per als veïns que el de les campanes. Però el cas tenia mala peça al teler i, gràcies a la tenacitat d´una jutgessa d´impulsar un acord i a la bona predisposició final de les parts litigants, el conflicte s´ha resolt de la manera més satisfactòria per a tothom.