09 de gener de 2018
09.01.2018

Cartes

09.01.2018 | 09:40

Girona més neta que mai
Nuri Serrano Vilamitjana girona

Ara que comença l´any és un bon moment per plantejar-nos com volem que sigui la nostra ciutat. Tots hem passejat per diferents parcs i indrets de Girona i hem trepitjat tifes de gossos; hem estès les mantes damunt de burilles al Parc del Migdia, o bé, en passar per Fontajau ens hem adonat de la quantitat de llaunes i brossa deixada al marge del riu. Potser seria hora que ens plantegéssim què volem fer amb el medi ambient, quina Ciutat volem per a les generacions futures, com conservar la naturalesa quan encara no està malmesa del tot. A qui no li agradaria anar a caminar ar­ran de la Muralla sense haver de mirar on posa els peus?

Quan un visitant escull la nostra ciutat per explorar-ne els racons més emblemàtics, hem d´oferir-li també una netedat, unes olors, unes vistes... que li omplin els seus records per sempre més.

A veure si entre tots i totes podem proposar-nos aquest repte per al 2018.

Aquest any no arriba la màgia del tortell
Lourdes Ral llagostera

Aquest any la màgia del tortell de Reis no arriba a casa meva. He trobat cartells d´una coneguda marca de pastisseria industrial en pastisseries i forns. En el meu poble, els cartells pengen anunciant la màgia del tortell. Màgia darrere d´un producte industrial?, digueu-me romàntica, encara crec en el bon pastisser que fa els seus brioxos i s´aixeca al matí d´hora per llevar el pa. No digueu aleshores que són forners o pastissers, digueu fornejadors. L´altre dia vaig comprar croissants en una pastisseria, l´olor del greix vegetal em va tirar endarrere. Vinc de viure un mes a França, on en qualsevol forn trobaràs croissants pure beurre, no croissants ruixats amb un gust que et recorda al de la mantega. Continuaré buscant bons croissants i bons tortells.

Cap d´Any als Pastorets de Girona
CELESTINA MAS MAS cassà de la selva

El dia 1 de gener vaig anar als Pastorets de Girona al Teatre Municipal.

Dit això, tot havia d´anar bé, passar una tarda divertida, amb les meves netes i família, ja que una actua a la representació dels Pastorets.

Fins a la mitja part jo no em vaig adonar que no tenia la me­va jaqueta de plomes marca Northface color morat fosc talla L. Em costava de creure que sense haver-me mogut del meu seient, el número 19 de la fila número 12, hagués desaparegut.

Tot feia pensar que m´havia caigut a terra i com que era molt lleugera i estava al costat del passadís, quan varen passar els dimonis sense voler la varen arrossegar.

Jo vaig preguntar als espectadors per si l´havien vist o trobat, per fi un testimoni del seient número 19 de fila 9, em va dir que sí que l´havia trobat i va pensar que era de la senyora del davant, seient 19 fila 8 i l´hi va donar. Però es dona la casualitat que abans que s´encenguessin els llums de la mitja part es va aixecar i va marxar, i no va tornar més.

Com us podeu imaginar vaig passar la resta de l´espectacle molt enfadada, perquè era un regal del meu aniversari i aquella tarda l´estrenava.

Dono les gràcies a totes les persones que aquell dia em varen donar suport davant un fet tan inesperat per mi.

Jo només puc dir a aquesta persona que encara és a temps per rectificar i tornar la jaqueta al departament d´objectes perduts de la Policia Municipal de Girona.

No voldria que un fet com aquest tornés a passar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook