Continua el pessimisme a molts sectors de la societat catalana. Les eleccions del 21-D no han servit per a aclarir el panorama polític català. Pràcticament som allà mateix i la boira no escampa.

Hi ha una majoria parlamentària independentista de 70 diputats que difícilment podrà articular un projecte de futur, atès que entre imputats, empresonats i exililats els números no surten si properament no hi ha renúncies. I a més, cal afegir que ben aviat hi podria haver inhabilitacions, segons com vagin els actes judicials pendents d'exmembres de la Mesa i d'exconsellers.

Mentrestant, Oriol Junqueras continua a la presó d'Estremera i aquesta és una notícia molt negativa per al futur de Catalunya. Si Puigdemont no torna, el líder d'ERC podia encetar una nova etapa. Però sense president ni vicepresident, és difícil saber què pot passar al llarg de les properes setmanes.

Hom tenia l'esperança que algú posés seny a un autèntic joc de despropòsits, però en aquests moments no s'albiren actors en l'escenari que juguin aquesta carta. I això que a les candidatures de JxCat i ERC hi ha un munt de cares noves que avui encara no sabem què pensen, perquè a hores d'ara no han obert la boca. Tot pivota en un grupet de persones de la màxima confiança de l'expresident de la Generalitat.

Puigdemont continua entossudit a refer el mateix govern que fou cessat amb l'aplicació de l'article 155 i això no té ni cap ni peus, atès que al pas que anem el noi d'Amer no podrà tornar a Catalunya. El camí cap a la república i la unilateralitat fracassà estrepitosament i insistir-hi en aquesta teòrica nova etapa és del tot desafortunat, perquè no obre cap porta d'entesa ni serveix per afrontar els problemes reals dels catalans.

Al costat de la posició enrocada de Puigdemont, des de Madrid no s'ofereix res de nou. Mariano Rajoy continua desorientat i el seu partit s'ha quedat sense grup parlamentari. Mal aconsellat, sense conèixer la realitat del país i protagonitzant una pèssima campanya, el president del govern espanyol ha estat incapaç d'oferir un projecte mínimament engrescador.

Rajoy ha aplicat el 155, però en dos mesos i escaig no ha sabut articular un discurs acceptable per a la majoria de catalans. I molt menys dirigir-se als dos milions d'independentistes que també paguen impostos a l'Estat espanyol.

Difícilment es trobarà una sortida a la crisi catalana si no hi ha cap mena de diàleg entre uns i altres. Diàriament s'escolten discursos abrandats i fins i tot provocadors de diputats de les corts espanyoles del PP, Ciutadans, ERC o PDeCAT. Tots tenen un sou oficial d'una institució pública. Com a ciutadans, els hem d'exigir que pensin en la societat i que enlloc d'insultar-se, siguin capaços d'establir ponts d'entesa per als propers anys.

La divisió existent a casa nostra no és fruit d'una tamborinada d'estiu ni d'una febrada d'hivern i no s'esvairà al llarg dels propers anys, ans al contrari. És per això que cal polítics seriosos i no hooligans de l'independentisme o de l'unionisme.

Tant de bo que ben aviat els presos puguin tornar a casa i el Parlament de Catalunya pugui viure tota mena de debats des de la discrepància i el respecte mutu per a totes les idees. I per aconseguir-ho tots els partits han d'aportar-hi el seu gra de sorra. Si no és així, perdrem bous i esquelles. O si no, el temps ho dirà.