Segons vaig deduir de la meva visita a una gran superfície llibretera dies abans de Reis, la gent regala molts llibres: els mateixos que corbates en èpoques pretèrites. Potser la literatura s'ha desplaçat insensiblement al camp de la moda, en el qual funcionaria a manera de complement. On abans t'obsequiaven un mocador de seda per a la butxaca superior de la jaqueta, potser ara t'ofereixin un llibre sobre el silenci, per posar un exemple. El silenci té un prestigi enorme, com La 2 de TVE, que ningú no veu. El silenci es practica poc, però es glorifica molt. A la llibreria hi havia soroll per tot arreu. En realitat només romanien callats els volums de tapa dura i els de butxaca i els enquadernats en pell o en tela.
Hi va haver un instant, enmig d'aquell rebombori, en el qual em vaig quedar sord, com els passa a les pel·lícules als personatges que estan a punt d'entrar en crisi o de ser objecte d'una revelació. En aquest estat alterat de consciència vaig percebre els llibres en la seva pura materialitat, em vaig fer càrrec del seu pes orgànic, se'm van hiperrealitzar, per dir-ho de pressa, i vaig escoltar el silenci eixordador de totes aquelles pàgines enquadernades que omplien els buits de les llibreries. Passats uns segons d'estupor, la realitat va recobrar la seva fúria i per un moment no vaig saber si era a l'FNAC o a Zara, ni si havia anat a comprar una novel·la o un cinturó de pell.
Hi havia anat a buscar una novel·la, vaig concloure, però m'havia equivocat de dia. Dos homes es barallaven per veure qui estava el primer a la cua per pagar. Vaig abandonar el centre comercial sense llibre i me'n vaig anar a fer una passejada pels carrers plens de gent amb bosses. Vaig veure en els compradors més desassossec que plaer. La gent no trobava el que volia, bé perquè ignorava el que volia, bé perquè el que volia ja s'havia esgotat. Potser per això, les llibreries del centre, habitualment buides, es trobaven plenes de gom a gom. Allà, amb freqüència, no ets tu qui troba el regal, sinó el regal el que et troba a tu. Hi ha títols que et criden pel teu nom. Si t'hi acostes i llegeixes la primera pàgina, comprendràs que van ser escrits perquè els llegissis tu. Però perquè això passi es necessita una mica de silenci.
