Agraïment ciutadà
Roser Borrell Busquets | Girona
El passat dimecres 3 de gener, la meva tia va caure a terra anant a comprar al mercat, en trencar-se-li el fèmur sense previ avís. Sovint fa el mateix trajecte per anar a comprar i, afortunadament, una persona la coneixia, però d´altres també es varen acostar per auxiliar-la i ràpidament varen trucar a una ambulància per fer-la portar a la Clínica Girona.
L´endemà ja va ser operada, i afortunadament preveiem una recuperació progressiva perquè pugui tornar a comprar tal i com feia fins ara.
Per tot això, voldriem agrair, jo i la meva família, que persones anònimes, o no, l´ajudessin i fessin possible tot plegat. El suport de la ciutadania és el que ens defineix com a ciutadans solidaris i capaços de respondre al que passa al nostre voltant. Gràcies, gironins!
Rèplica a Albert Soler
Jordi Coll Prat | Llagostera
Escrivint en aquest to no és d´estranyar que vagis amb el cap rapat i màniga curta. El que és estrany és que et fagis dir «Albert» i no «Alberto» -que t´escau més-. Dit això, que sàpigues que n´és desgràcia teva i fortuna meva no estar sota terra, ni que m´arribessin a atonyinar, encara que veient només les imatges és hipoteticament com si aquelles porres m´haguessin donat a mi. Però no t´adones que tergiversant les notícies encara indignes més el públic, com jo?
Sàpigues que l´1 d´octubre, si vaig anar a votar, no va ser pas perquè el senyor Puigdemont, ni el senyor Junqueras, ni la CUP ho demanessin, sinó per donar-los la meva confiança, perquè fessin el possible per treure´ns d´aquesta situació, cosa que com s´ha vist en aquest estat repressor, és impossible, sota control d´un senyor que es fa dir «rei».
Quant als guàrdies civils i policies, es pot perdonar perquè servien ordres i en la situació que els tenien (pitjor que gossos de raça perillosa engabiats en aquells piolins, mal menjats, mal dormits i mal fo... això sí, ben vestits i uniformats). Quan el ministre de torn que diu vostè els va dir: «si etai aquí en eta zituazion e po! eto energúmeno que encontarei en lo colegio pa ir a vota azin que a por ello», van deixar anar tota la fúria que tenien a dins, que si t´haguessin trobat escrivint aixó que s´ha publicat, també t´hagués tocat rebre, no veien qui tenien al davant, per això se´ls pot perdonar.
Per cert, això que s´ha publicat hagués quedat millor en el diari La Razón, no en el Diari de Girona.
A poc a poc i amb seny
Miquel Mompió i Azemar | Riudarenes
Falten vuit dies per formar la mesa del parlament i seguidament govern, crec que s´hauria de fer el següent:
Hem acceptat unes eleccions imposades per en M. Rajoy no sabem si marcades per Europa o pel seu nucli dur del partit, i un cop més la intel·ligència, l´orgull, la tossuderia dels catalans l´hem tornat a derrotar.
Estant com estem, què caldria fer?
1. Retirar l´article 155.
2. Retirar tot els càrrecs de la Fiscalia, dels de l´exili, dels empresonats i dels de llibertat condicional.
3. Poder constituir una Mesa amb normalitat democràtica.
4. Constituir un govern.
5. Retornar totes les atribucions que corresponen a la Generalitat.
6. Signar un pacte d´Estat on Catalunya i Espanya durant aquesta nova legislatura trobin? i la forma de caminar junts però separats per certes premisses que pertanyen i vol Catalunya des de fa 300 anys.
Elements per portar-ho a terme, diàleg sincer, pensar en les persones i no en els partits, humilitat, tot i saber cedir, sense desconfiança, ni ressentiments, ni odis.
Això i així és possible.
