11 de gener de 2018
11.01.2018

Un museu malaguanyat

11.01.2018 | 00:48

L'Església que és a Girona sempre ha tingut una gran estimació per l'art i les seves obres, que han anat omplint d'alta civilització aquesta mateixa terra. Temples de tota categoria i dimensió són el continent d'un contingut de valor extraordinari, irrepetible. I els museus arreceren un valuós patrimoni lligat amb la fe, amb una valoració i estima va més enllà de tota creença personal.

A la crònica del Bisbat de Girona hi ha una fita tant important com discreta referent a la història de l'art. Als anys trenta el bisbe Cartañà va fundar el Museu Diocesà de Girona. Ja en temps de la postguerra podem recordar unes instal·lacions molt humils al primer pis de Casa Carles. Amb els anys, el Museu Diocesà ha quedat integrat al Museu d'Art de Girona, autèntic estandard d'aquesta ciutat educadora.

La política cultural dels darrers anys ha fet evolucionar el concepte i la imatge dels museus. Ara sembla impossible que en un temps no gaire reculat es poguessin exhibir, per exemple, llibres incunables oberts arran de terra i sense cap protecció, i tot plegat amb un tristíssim enllumenat.

Però entre la brillantor dels museus actuals no es pot abaixar la guàrdia cultural. El seminari de Girona guarda (o potser guardava) en una de les seves sales el Museu Bíblic, que es va obrir als anys quaranta. Va ser creat pel Dr. Albert Vidal, catedràtic de Sagrada Escriptura en aquell centre docent. L'ensenyament de la seva assignatura no el va limitar a ajustar-se a l'estricte programa, sinó que va saber posar una inquietud als seus deixebles i es varen convertir en íntims col·laboradors artístics, literaris, dissenyadors i altres per obrir un museu que mostrava plàsticament uns amplis continguts referents a la Sagrada Escriptura. Els seminaristes amb el seu professor varen elaborar maquetes, murals, plànols, mapes, objectes, tot un recorregut pel país que llavors es deia Terra Santa. El Dr. Vidal havia visitat aquell país repetidament (a Girona es deia que «en feia passeres») i en donava una divulgació precisa i abundosa tant en sèries de publicacions com de diapositives que sempre tenia a punt de projectar. El Museu Bíblic es va realitzar amb l'esforç de moltes hores extra del professor i els seus deixebles; hi destacava Josep M. Verdura, que a més de seminarista era un reconegut artista polifacètic. I el contingut es va augmentar amb aportacions d'artistes ja consagrats, com Domènec Fita, que va fer-hi una maqueta del sepulcre de Crist amb sis figures; l'escultor Castells va realitzar l'escena del Sant Sopar; l'escola de pessebristes d'Olot va treballar el diorama de la muntanya del Calvari; Marcel Vives va fer-hi l'escena de l'escarni dels soldats de Jerusalem; les crucifixions varen ser escenificades en un diorama amb disset figures de l'escultor Bofill.

Amb una edat ja avançada el Dr. Albert Vidal continuava pensant en la seva obra i una prova va ser la donació que va fer a la institució d'una peça molt notable, com és una imatge seient d'un faraó egipci del segle XVIII aC. El Dr. Vidal va morir el 2004 i no va veure mai l'encarrilament del seu museu dins els circuits de la gestió cultural del país. La singularitat del seu origen i la categoria dels artistes que hi varen contribuir mereixien més consideració que un oblit total.

Si el Museu Bíblic del seminari de Girona, a la pujada de Sant Martí, encara existeix seria qüestió de fer-hi una revisió i probable salvament selectiu, pensant que, pel seu origen, li correspondria ser mostrat com a fons del Museu Diocesà, a l'àmbit del Museu d'Art de Girona. Fent memòria, també, d'aquell excel·lent catedràtic que va ser el Dr. Albert Vidal.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook