Disbarat

- Ni hi és ni se l'espera -es responien a ells mateixos després d'encendre la ràdio o telefonar a la DGT.

Doncs si l'Estat no és capaç de fer front a una tempesta previsible, com resoldrà això de Catalunya, o això de la temporalitat laboral, o això de la Sanitat Pública, o això de l'Educació? L'Estat s'ha anat jivaritzant al ritme de la guardiola de les pensions i quan el necessitem no hi és o es troba a Sevilla, amb el ministre d'Interior, veient un partit de futbol. A base de retallar-lo una mica per aquí i una mica per allà, ens hem quedat amb un Estat que ocupa menys que el Govern. Hi ha més estructures governamentals que estatals, la qual cosa, des de qualsevol punt de vista que es miri, és un disbarat. No té sentit que tinguem un ministre de Foment en un país on no existeix el foment, o un director general de Trànsit on la circulació està abandonada a la seva sort. Tot això per no parlar de secretaris, subsecretaris i altra fauna administrativa d'alt estànding que tampoc hi va ser. Ni se'ls esperava.

Això que l'Administració ocupi més espai del que està disposada a administrar constitueix una contradicció de proporcions bíbliques. Ve a ser com si la cúpula directiva d'El Corte Inglés fos més nombrosa que la dels seus empleats. O com si el volum del cervell fos més gran que el del cos. Hauríem de portar el cervell en un carretó. Però els nostres ministres i directors generals, que són els cervells de la cosa, viatgen en cotxe, amb xofer. Ens surten per una pasta, en fi, perquè se'n vagin de vacances quan més falta fa que es trobin als seus despatxos. Despatxos, per cert, amb moble bar i taula de reunions i lavabo propi.

L'Estat se'ns mor a la rebotiga dels telenotícies, mentre que els portaveus del PP balbucegen com nens enxampats en falta davant de la pantalla. Si no són vostès capaços de controlar 20 quilòmetres d'autopista, com garantiran el poder adquisitiu de les pensions? De les nostres, volem dir, perquè les seves estan ben amarrades.