15 de gener de 2018
15.01.2018
LLETRES

Esperar fins al final

15.01.2018 | 06:30

Transcorregut gairebé un mes des de les eleccions a Catalunya (saldat amb el triomf, en escons, del bloc independentista, tot i el primer lloc dels Ciutadans d´Inés Arrimadas), persisteixen les incògnites sobre com es desenvoluparà la legislatura. Encara s´entreveuen signes del que pot succeir, amb un únic factor imprevisible: el de Carles Puigdemont, guanyador en el sector secessionista i condicionant dels passos dels propers dies.
De moment, ja va pactar amb Marta Rovira, secretària general d´Esquerra Republicana, l´articulació d´una Mesa del Parlament que reflecteixi la majoria de l´independentisme. Més difícil és, en canvi, que es materialitzi el gran objectiu de Puigdemont: ser elegit com a president de la Generalitat per via telemàtica. Per a això (i escoltats els lletrats de la cambra catalana), buscaria forçar el reglament per a una elecció en aquest sentit, cosa que rebutgen l´oposició constitucionalista ... i els seus socis d´ERC, que no desitgen forçar convulsions en aquesta etapa i apareixen com la força moderada dins el secessionisme.
Amb aquest panorama (i davant les pressions d´un sector de l´independentisme, que vol evitar la repetició de les eleccions), una hipòtesi a estudiar és que Puigdemont podria avenir-se a la formació d´un govern «tècnic» (hipòtesi suggerida per l´exconseller i prestigiós economista Andreu Mas-Colell), mentre el lideratge polític-simbòlic de la Generalitat romandria a Brussel·les. Per presidir-lo, entrarien noms com Elsa Artadi, diputada i directora de campanya de Junts per Catalunya, persona de confiança de Puigdemont (i, curiosament, també de Mas-Colell). No obstant això, és aconsellable esperar fins l´últim moment, atesa la imprevisibilitat de moviments a la qual ens té acostumats l´últim president català.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook