15 de gener de 2018
15.01.2018

Guerra de banderes

15.01.2018 | 06:30

L independentisme té la curiosa gosadia de presentar-se com a solució política en una època que Catalunya i Espanya, Bèlgica i Flandes, fan el que mani Donald Trump, Christine Lagarde o Angela Merkel, que no són persones diferents, sinó heterònims de l'amo. Entre unes coses i altres, el PDCat i el PP ens han tingut entretinguts uns quants anys amb la seva guerra de banderes (i els valencians en sabem, d'això). El fet que la secessió de Catalunya hagi passat, en les suposades preocupacions dels espanyols, del primer o segon lloc al cinquè, podria indicar atipament (no m'estranya) i, sobretot, que és molt més fàcil trencar un país (o tornar-lo a compondre'l, de qualsevol manera, amb superglú), que aconseguir una mica de justícia (llibertat, tracte honest).

Vegin, si no, a Rodrigo Rato, cuiner estrella de les potingues financeres que, segons ell, removien tota classe de subjectes desaprensius excepte ell, que només pelava patates. O al ministre de Foment, Íñigo de la Serna, tan impassible com la neu culpant els conductors (o a la concessionària) del merder a l'AP-6. Pura edat mitjana. El que s'ha dit: com més proclamava Carles Puigdemont que «som un sol poble», més clar es veia que n'érem dos o dos-cents. Com més insistia el Govern a retornar a Catalunya a l'imperi de la Constitució, més decidit se'l veia a usar, per als seus fins, als etzibacops del Cara al sol amb la camisa rebregada. Per cert, senyor Rajoy, el suposat delicte de sedició, que amb tanta alegria imputa a un de cada dos catalans, és el mateix que atribueixen els clergues iranians als manifestants al seu país, el que no sé si és escandalós o molt aclaridor.

Qualsevol moviment en la guerra de banderes produeix un corriment dels afanys polítics cap a la dreta. Es veu que ni ERC, ni la CUP (ni el PSOE) se n'han assabentat. La dreta espanyola i catalana, per descomptat que sí. No fa tant que en aquest país es parlava de reforma constitucional, nova llei electoral, garanties per a les pensions, drets per a desnonats i dependents. Potser han aconseguit que oblidem això.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook