El món està ple de pioners, d'aventurers, d'emprenedors, gent d'èxit, als quals agafem com a exemple. I no és mèrit seu. És un error nostre, de la resta dels humans. Tendim a valorar els supervivents quan en realitat el fracàs potser ens dona més pistes per avançar.
No és una qüestió d'individualisme. És simplement un biaix cognitiu, un enfocament del pensament que ens porta a una interpretació errònia de la informació de la qual disposem.
Quan la Gran Bretanya va voler millorar els seus vaixells després de la Guerra Mundial, va revisar totes les embarcacions militars de què disposava i va decidir reforçar aquells punts dels aparells que havien rebut algun impacte. L'objectiu era esquivar el foc dels bombarders enemics. Però Abraham Wald els va convèncer que en realitat havien de reforçar els llocs on no havien rebut cap impacte: l'estadística havia oblidat tots els vaixells que els avions alemanys havien enfonsat. Els vaixells que havien tornat eren supervivents.
Admiro tots els «Abraham Wald» que obren la porta cap a fora, quan tu fa anys que empenys cap a dins. Si volem millorar la societat, les empreses, les relacions, hem de tenir capacitat d'abstracció: deixem de mirar les obvietats, desviar el focus d'atenció d'aquells que sempre guanyen i expliquem-nos per què hi ha gent que també perd. Esquivar l'error és el vertader èxit dels supervivents.
