15 de gener de 2018
15.01.2018

RAJOY, el 155, LA SEDICIÓ I LA REBEL·LIÓ

15.01.2018 | 06:30

Anem a pams. L'art. 155.1 de la Constitució diu (en castellà, no fos cas): « Si una Comunidad Autónoma (CA) no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente el interés general de España, el Gobierno, previo requerimiento al Presidente de la CA y, en el caso de no ser atendido, con la aprobación de la mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general. Ja ho veuen: «mesures necessàries per al compliment forçós». Han llegit enlloc que el president del Govern pugui cessar el govern autonòmic i els seus alts càrrecs? L'apartat 2 explicita l'anterior així: « Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el gobernó podrá dar instrucciones a todas las autoridades de la Comunidad Autónoma.» «Donar instruccions a totes les autoritats», vol dir cessar el govern? Enlloc no ho diu. No voldria pas ser membre del TC que haurà de dirimir si s'ha aplicat bé o no el 155. Ja ho sé que els membres del TC s'ho poden passar per l'arc de triomf, com van fer amb l'Estatut, però tindran al damunt els ulls d'Europa. De moment ja han acceptat el recurs. I Rajoy, ai!, davant d'Europa i els tribunals internacionals, em sembla que està en fals.

Però, som a Espanya i, en una Catalunya sotmesa a un Cop d'Estat, hic et nunc es falseja el que es vol. El Jutge Pablo Llarena va haver de tirar enrere l'ordre de crida i cerca de Puigdemont i els consellers de Brussel·les, perquè, vist que es vol acusar als nostres polítics dels delictes de sedició i rebel·lió, i allà saben que sense violència no hi ha tals delictes, no volia fer el ridícul. I on busca la violència per mantenir en presó provisional Junqueras i els altre presos polítics? Segons la interlocutòria del dia 4-5 de gener, no en fets, sinó en intencions. Com que hi podia haver aldarulls i violència, el Sr. Junqueras els havia d'haver previstos.

Tornem anar a pams. Segons la Real Academia Española (RAE), s'entén per Sedición (en castellà, no fos cas): Alzamiento colectivo y violento contra la autoridad, el orden público o la disciplina militar, sin llegar a la gravedad de la rebelión. Tothom sap que els nostres polítics, i amb ells bona part del poble català, es van alçar amb violencia contra l'autoritat i l'ordre públic. I, segons la RAE, Rebelión: Delito contra el orden público, penado por la ley ordinaria y por la militar, consistente en el levantamiento público y en cierta hostilidad contra los poderes del Estado, con el fin de derrocarlos. Tothom sap que el nostre govern feia finta de dir que volia la independència d'Espanya quan en realitat volia enderrocar els poders de l'Estat. Apa! Quin ridícul més espantós! Tothom sap que els dos Jordis, l'atziac 20/21 de setembre, davant de la conselleria d'Economia, sol·licitats per un cappare de la Guàrdia Civil a pujar a uns jeeps per demanar a la gent que marxés, s'alçaren públicament i amb violència contra l'autoritat i els poders de l'Estat. Riem o plorem? Plorem perquè, a aquestes despropòsits, cal afegir-hi que Llarena ja ha notificat l'ampliació de la causa contra l'independentisme a Boya, Gabriel, Pascal i a l'ex-president Mas.

Em diran que la RAE no és el Codi Penal. Tenen raó. Anem, doncs, al Codi Penal, però amb la perspectiva de qui ja té una sentencia feta. Una sentència no pas per valorar i fer justícia, sinó per revenjar-se, humiliar-se i vexar els polítics catalans. Segons l'art. 472, son reos del delito de rebelión los que se alzaren violenta y públicamente para cualquiera de los fines siguientes: 1.º Derogar, suspender o modificar total o parcialmente la Constitución. 2.º Destituir o despojar en todo o en parte de sus prerrogativas y facultades al Rey o a la Reina, al Regente o miembros de la Regencia, u obligarles a ejecutar un acto contrario a su voluntad. 3.º Impedir la libre celebración de elecciones para cargos públicos. 4.º Disolver las Cortes Generales, el Congreso de los Diputados, el Senado o cualquier Asamblea Legislativa de una Comunidad Autónoma, impedir que se reúnan, deliberen o resuelvan, arrancarles alguna resolución o sustraerles alguna de sus atribuciones o competencias. 5.º Declarar la independencia de una parte del territorio nacional (...). Ni es pretenia tocar la Constitució ni els reis, ni impedir eleccions, ni dissoldre les Corts, ni... Es podrien recolzar al punt 5è? No, perquè la Declaració d'Independència no es va publicar enlloc, ni al Diari Oficial de la Generalitat.

Quant als articles de Sedició, llegim el 544: Son reos de sedición los que, sin estar comprendidos en el delito de rebelión, se alcen pública y tumultuariamente para impedir, por la fuerza o fuera de las vías legales, la aplicación de las Leyes o a cualquier autoridad, corporación oficial o funcionario público, el legítimo ejercicio de sus funciones o el cumplimiento de sus acuerdos, o de las resoluciones administrativas o judiciales. S'adonen de per què els ministres de Rajoy van començar a emprar l'adverbi « tumultuariamente»? Tothom sap què van fer els nostres líders, però, consti, encara que es digui que van impedir un escorcoll a la seu de la conselleria d'Economia, no van impedir l'aplicació de cap llei. I caldria esperar de la cavallerositat i elegància del cappare de la Guàrdia Civil que els convidà a pujar al jeep per fer-se sentir que així ho declarés. Tinc dubtes que sigui així, pensem que, segons el 545. 1. Los que hubieren inducido, sostenido o dirigido la sedición o aparecieren en ella como sus principales autores, serán castigados con la pena de prisión de ocho a diez años, y con la de diez a quince años, si fueran personas constituidas en autoridad. En ambos casos se impondrá, además, la inhabilitación absoluta por el mismo tiempo. 2. Fuera de estos casos, se impondrá la pena de cuatro a ocho años de prisión, y la de inhabilitación especial para empleo o cargo público por tiempo de cuatro a ocho años.

En resum: l'« ¡A por ellos!» està dat i beneït, per una cosa o una altra. I això malgrat el 547: En el caso de que la sedición no haya llegado a entorpecer de un modo grave el ejercicio de la autoridad pública y no haya tampoco ocasionado la perpetración de otro delito al que la Ley señale penas graves, los Jueces o Tribunales rebajarán en uno o dos grados las penas señaladas en este capítulo.

Suposant que els jutges fossin rigorosos, potser els aplicarien el 548, amb penes encara inferiors: La provocación, la conspiración y la proposición para la sedición serán castigadas con las penas inferiores en uno o dos grados a las respectivamente previstss...

De totes maneres, juristes entesos troben una barrabassada aplicar-los cap dels delictes anteriors i més aviat estarien disposats a admetre, com a molt, el delicte d'atemptat (art. 550) – oponer resistencia grave a la autoridad, a sus agentes o funcionarios públicos, o los acometieren, cuando se hallen en el ejercicio de las funciones de sus cargos o con ocasión de ellas– (la pena de presó és d'un a quatre anys) o, seguint el 553, el delicte de provocació, conspiració o proposició – para cualquiera de los delitos previstos en los artículos anteriores– (pena inferior a un o dos graus en relació al corresponent delicte).

Com sigui, està vist: amb la veda aixecada pel Rei, no hi haurà justícia, sinó venjança. El ressentiment de no saber, malgrat tota la intel·ligència de l'Estat, on eren les urnes l'1-O i d'on han sortit més de dos milions de catalans encadenats per força a Espanya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook