Si fa deu anys ens haguessin dit que una formació política com Ciutadans guanyaria unes eleccions catalanes, gairebé ningú no s´ho hagués cregut.

L´enquesta de Metroscopia, publicada aquest cap de setmana pel diari El País, situa el partit d´Albert Rivera amb un 27,1% d´intenció de vot, seguit del PP amb un 23,2% i el PSOE amb un 21,6%. Aquestes xifres les ratificava ahir un estudi de GAD3 per al madrileny ABC.

L´efecte Arrimadas ha arribat ja a la resta d´Espanya i avui Ciutadans és l´esperança d´un sector molt important de l´electorat, malgrat algunes zones més difícils com Euskadi i Navarra.

Com més es radicalitzi la situació, més possibilitats d´èxit per als taronges. Sense cap mena d´implantació territorial a casa nostra, els seus resultats han estat espectaculars. Van deixar en calçotets el PP que només sumà quatre escons i frenaren l´ascens que totes les enquestes pronosticaven per al PSC de Miquel Iceta.

Amb una bona candidata com Inés Arrimadas i amb un discurs engrescador per al sector constitucionalista, recolliren el vot útil fins al punt d´ésser la força més votada, deixant enrere Puigdemont i ERC. L´aplicació de l´article 155 fou obra de Rajoy i els seus, però els rèdits foren per als seus oponents liberals.

La majoria de gent que volia plantar cara l´independentisme sense cap mena de reserva, veieren que l´alternativa es deia Ciutadans, malgrat que els seus candidats eren del tot desconeguts i no tenien presència a la majoria de pobles i ciutats del país, llevat en llocs molt puntuals.

Ara aquest ascens meteòric ja es trasllada a la resta d´Espanya. El cansament existent envers el PP i el PSOE el recull un Albert Rivera que esgrimeix un discurs interessant en quant la denúncia dels casos de corrupció, la limitació de mandats o la fi dels aforats. Divulga una sèrie de receptes que curiosament persegueixen la classe política en uns moments en què han perdut gran part de la seva credibilitat. Pretenen ser la cara amable del parlamentarisme espanyol, tot recollint el desgast dels dos partits majoritaris. Avui es troben en condicions de trencar el bipartidisme i des de la seva atalaia observen com els podemites de Pablo Iglesias s´estan desintegrant i pateixen problemes territorials i discrepàncies entre els seus líders principals.

La consolidació de Ciutadans ha aixecat molta expectació i tothom hi diu la seva. Des de que són els representants de l´IBEX fins que són els escolanets de l´expresident Aznar. Sigui com sigui, arriba l´hora de la veritat per a Albert Rivera i d´ara endavant haurà d´actuar com un possible governant. La seva responsabilitat serà màxima i de ben segur continuarà picant l´ullet tants als votants del PP com als del PSOE.

Vol presentar-se com un líder centrista i de moment ja té el reconeixement de la internacional corresponent i gaudeix de les simpaties de l´emergent president francès, Emmanuel Macron. L´arribada al cim de Rivera ja no és una broma. Ha aconseguit allò que semblava impossible, però el full de ruta dels propers mesos serà decisiu per saber si aquest moment dolç es consolida o bé serà fugaç. De ben segur que la reacció del PP no es farà esperar. Els periodistes ben informats confirmen que a Gènova ja hi ha nervis i que es demana una crisi de govern, per tal de fer entrar cares noves que ajudin a frenar l´ascens taronja.