Llegendes, mites i tradicions de Girona
Carles Mallart girona
El passat 11 de gener d´enguany varem assistir a la primera conferència del Cicle de Conferències 2018 en el marc de la Biblioteca Carles Rahola de la nostra ciutat, cicle que consta de 10 sessions amb deu ponents diferents i que s´acabarà el 24 de maig d´aquest any. Amb una bona assistència que fregava les 100 persones, es va desenvolupar la primera conferència «Llegendes gironines, textos i autors» a càrrec de l´Àngel Vergés, ben documentat, seriós, professional i, sobretot, apassionat de les nostres llegendes. Al començament va dir una frase de la qual discrepo obertament, quan va afirmar que «les llegendes són mentides». Crec que discrepar és bo i permet fer reflexions beneficioses per a tots. Per a mi, les llegendes són tradicions, moltes d´elles de centenars d´anys i algunes de més de dos mil anys. Algunes són veritats; altres, veritats distorsionades en el temps; i molt possiblement alguna també sigui mentida (insisteixo algunes). Generalment venen d´una època en què gairebé ningú sabia llegir ni escriure. Malgrat que les llegendes no són història, sí que caminen en paral·lel a la nostra història. Conèixer les llegendes d´una ciutat és penetrar en la pell d´aquesta. Les llegendes, la fantasia i la tradició s´erigeixen en protagonistes de les nostres vides. Després de recórrer molts països i ciutats d´Europa per raons professionals, no en conec cap com Girona, amb més de 200, inèdites, divertides, incopiables, nostres, de tots... que sempre he defensat que podrien ser la nostra «primera icona» de la ciutat. Auguro un gran èxit a les nou sessions que resten de celebrar.
Un apunt, per què la biblioteca no es tanca a les 9 del vespre en lloc de les 8? Es podria començar una hora més tard al matí. Tot plegat seria més operatiu. Estimem Girona i les seves llegendes, mites i tradicions, passió per Girona.
Apagueu el llum
Bernat Serdà Bertran girona
Ningú té el dret a dubtar de la meva catalanitat per les meves crítiques a moltes contradiccions i errònies decisions que s´han anat prenen en tot el procés. Vaig votar i reprovar la violència de l´1-O. Desitjo que un dia puguem votar i decidir legalment el nostre futur, però que no intentin provocar novament l´èpica i el sentimentalisme de la massa social per cometre més illegalitats, doncs ara saben (i abans també) que ho pagaran car.
No tan sols sembla, sinó que és una evidència, que el procés ha arribat a un punt d´inflexió que indica el seu final, almenys per la via unilateral. Així ho indiquen les desercions de Mas, Forcadell, Mundó, etc., que fugen de tot el desori que encara es pot muntar, i que no fa més que empitjorar la situació dels empresonats, que també estan manifestant el seu penediment i renunciant a qualsevol acció il·legal... si continuen. L´últim, que apagui el llum.
Un problema greu
ÀNGELA FERRER I MATÓ girona
Ara mateix estem immersos en molts problemes, sobretot els catalans. Estem voltats d´incerteses sense saber com funcionarà tot davant un Estat que té Catalunya com una vaca per munyir tant com pugui i menysprear-nos fins extrems inimaginables. L´astúcia dels que sense ser-ho es creuen superiors. Però existeix un altre problema molt greu: les pensions. Els espavilats governants actuals s´han menjat la bossa de les pensions com els taurons devoren els peixos petits. No busquen solucions, que hi són. Només cal fer una ullada als sous dels polítics inútils que pul·lulen pel Parlament, i ja no parlo del Senat que es podria suprimir i ni ens n´assabentaríem: no fan res de res. Tots els expresidents són premiats amb sous generosos, cotxe, secretària, despatx... i molts els endollen com assessors de no sé quina entitat i el que perceben ja ratlla la vergonya aliena. Llavors veus gent que ha treballat tota la seva vida amb una pensió tan minça que no li permet viure amb dignitat. Pomades, cremes, dents, ulleres... s´han de pagar i amb pensions de 400 euros -com ho fan? La vida s´encareix, les pensions es pot dir que resten estancades. Jo em pregunto: es pot viure dignament en aquestes condicions? Per què no hi fan viure en Rajoy and company una temporada? I sabem que es va a pitjor... Qui es jubili a partir del 2018 encara pot veure com li paguen menys i, com no s´hi posi remei, anirà de culs enrere com els crancs.
Cal un govern que procuri per als grans i per als joves, que serien la base per mantenir una societat equilibrada. Però tot es fa al revés i només viuen i viuran bé els quatre arreplegats del govern si no es fa un canvi dràstic. He apuntat les solucions. I ara que es mou una mica el govern valdria la pena de cercar solucions per tal que tothom pogués viure dignament i sense patiments.
El primer gos suposadament enverinat a Breda va morir a principis de desembre, i no el 6 de gener, com publicàvem divendres a la pàgina 13; els altres dos casos es van produir amb un mes de diferència.
