Són molts els lectors de l'edició digital d'aquest i altres mitjans de comunicació que hi arriben gràcies a una recomanació de les xarxes socials, sobretot a través de Facebook. Aquesta multinacional, com totes les companyies cotitzades, té com un dels seus principals objectius guanyar diners i fer-ne guanyar als seus accionistes. Per això vol que els seus centenars de milions d'usuaris estiguin el màxim de temps possible dins la xarxa social per poder-ho rendibilitzar amb ingressos publicitaris. I com ho fa? Amb l'anàlisi dels milers de dades que acumulen sobre nosaltres i d'algoritmes que provoquen que acabem veient, gairebé sempre, allò que més ens interessa i agrada. Ho fa Facebook, però també usen estratègies semblants Google o grans portals de compres com Amazon.
Acaben creant una bombolla, un món paral·lel on tothom pensa de manera similar a nosaltres. Ho explica Eli Pariser a l'imprescindible llibre El filtro burbuja. La tecnologia pot ajudar a democratitzar la informació i el coneixement, però també hi ha el risc que ens faci perdre l'esperit crític.
El coneixement, la innovació i la creativitat viuen de la confrontació d'idees, però les comunitats globals creades per les xarxes socials no semblen ajudar a aquest propòsit. Estem disposats a acceptar la rendició intel·lectual de viure en la comoditat del món a mida que ens presenten aquestes plataformes?
