19 de gener de 2018
19.01.2018

Curri i colonialisme

19.01.2018 | 07:17

El curri és un dels plats «exòtics» més populars. Els britànics, a partir de la conquesta de l'Índia, van popularitzar el que en realitat, en urdu, hindi i altres llegues de l'Índia i el Pakistan s'anomena garam masala («barreja d'espècies») ja que el curri, pròpiament dit, és una planta més dels molts ingredients del que els occidentals coneixem com a curris. Els cuiners de l'Índia i el Pakistan, per cert, abominen del curri tal com el coneixen els occidentals.

De tota manera, el curri, tal com es coneix al món occidental, és una barreja d'espècies molt estesa en la gastronomia de l'Índia, el Panjab, Pakistan, etc. Els britànics el varen difondre a través de la cuina del Raj (imperi indi). Va arribar al mateix Regne Unit, on és molt corrent, i a colònies tropicals d'Amèrica. També es practica a Tailàndia i països de l'àrea, on distingeixen entre curri groc, verd, vermell...

Es troba sota la forma de pols o de pasta. Conté cúrcuma –que li dona el característic color groc i aroma–, celiandre, cardamom (verd i negre), comí, canyella, gingebre, bitxo, pebre negre, fonoll, fenigrec, pebre de Java, clavell, all, ceba, sal, etc. Presenta un color groc. Segons la seva composició pot ésser dolç, mitjà o molt picant. No s'ha de confondre la preparació amb espècies amb la «fulla de curri» que prové de l'arbust Murraya koenigii i la qual pot entrar, com dèiem, en la composició de certs curris. També, com hem dit, el terme curri referent a la barreja d'espècies no es fa servir gaire a l'Índia. Normalment s'utilitzen diversos noms segons les regions, com masala, mot que significa barreja al nord de l'Índia. És molt més normal arreu del subcontinent indi utilitzar la paraula curri en referència als plats calents preparats per acompanyar l'arròs o els xapatis (pans plans o coques).

Els plats preparats amb aquestes espècies són una mena d'estofats i reben igualment el nom de curri, tant al subcontinent com en altres llocs d'Àsia on alguns d'aquests plats són molt populars. El curri de pollastre (Chicken curry), per exemple, és un dels plats més populars del Regne Unit. I aquí vull comentar un fenomen interessant, relacionat amb el colonialisme. El curri va obtenir una immensa popularitat al Regne Unit, on va desplaçar molts plats propis i ara és un dels preferits. Aquest fenomen d'aculturació a partir del colonialisme també va passar a Holanda, on varen adoptar el nasi goreng i altres plats indonesis, i fins i tot a Portugal. La paraula curri deriva de la paraula Kari en idioma tàmil. Els portuguesos, a mitjan segle XVI, van ser els primers occidentals a conèixer aquests tipus de preparacions que en portuguès s'anomenaren caril –de frango o pollatre, de borrego o xai–, i que són també força populars. Segurament l'únic país del món que no ha trobat res de bo en el més gran imperi que ha existit a Europa és Espanya, un cas tan aberrant com preocupant... «Castilla desprecia cuanto ignora», també a la cuina... Vaja, quins veïns ens han tocat! Un amic de Sintra, Portugal, que em va convidar a dinar, em va cuinar un inoblidable caril de borrego (xai), un plat que ja és portuguès. El va fer amb xai a daus, ceba, tomàquet, comí, safrà, suc de llimona i pólvores de curry.

Arreu trobem diversos tipus de curris: Katsu-Curri (Japó), Curri de Madràs (Índia), el més estimat, ceilanès (Ceilan), antillà (Carib), Curri dels set mars (Indonèsia), tailandès, vermell, verd, de Singapur i també barreges «masala» de l'Afganistan, el Pakistan i Bangla Desh.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema