Les revoltes tenen molta mística. Segurament mai no ens hauríem imaginat, però, que en això que estem fent (no sé si dir-ne revolta) hi hagués, sobretot, advocats, jutges i tribunals. Diuen que mesos i anys després que Cuba hagués tocat el pirandó, la fiscalia espanyola continuava enviant notes. Potser són coses que s'expliquen i que no han passat mai, llegendes de temps de revolucions.
Jutges i advocats han colonitzat les tertúlies, la premsa escrita i la televisió. Les ràdios. Facis que facis surt un jurista. Hem arribat a saber coses sorprenents, que els que no vam estudiar Dret ignorem per a què serveixen, però que acaben sent molt més determinants que els vots de la ciutadania. Aspectes i detalls concretíssims del funcionament del Parlament. Aspectes i detalls concretíssims del TS, de l'Audiència Nacional i etc. Sembla mentida, tot de gent llicenciant-se en ciències polítiques i resulta que els imprescindibles són els advocats!
De qualsevol cosa que passa -i no paren de passar coses- de seguida en tenim dues versions i totes dues provenen del mateix gremi. Uns juristes diuen que la cosa és possible (i de seguida fan referència a tot d'articles) i els altres juristes diuen que és impossible (i també de seguida salten tot d'exemples). Ja sabem que les lleis són interpretables, però... tant? Al final tot sembla una qüestió de fe. I, per acabar-ho d'adobar, hi hem d'afegir la impunitat que avala una de les bandes en aquest contenciós. Quan la impunitat salta a la balança, la justícia surt corrent pel pedregar.
Diu Ferran Sáez Mateu que aquesta impunitat en què vivim s'acabarà. El seu pronòstic és de dos a tres anys. Totes les mentides, i els seus amos, acabaran caient. Dos o tres anys semblen lluny, però sabem que tot acaba arribant. Fins i tot la mística de les revoltes.
