Gràcies a la ràdio del taxi, el conductor i jo ens vam assabentar de les últimes incidències del judici de la Gürtel, també de les corrupcions del Palau i d'un partit que es va dir Convergència, mutat successivament a Junts pel Sí i Junts per Catalunya. El locutor explica que aquests milions se'n van anar per aquí, aquests altres per allà, i aquells per més enllà. Enumera així mateix els processos que afecten Rodrigo Rato i a un nombre indeterminat de polítics, però que en tot cas passen de cent o de dos-cents, la majoria dels quals del partit que ens governa o que ens desgoverna: hem perdut completament el seny i confonem la construcció amb la deconstrucció. El curiós és que ni el taxista ni jo fem cap comentari, com si parlessin d'un país estranger o com si fossin completament normals les atrocitats que escup l'aparell. L'hi dic:

- No li sembla estrany que no comentem l'assumpte?

- Per a mi -diu- és com si sentís ploure. S'acostuma un a tot.

Vol dir que ens hem fet ja a la corrupció. Potser és el que perseguien els corruptes: que no ens fes mal res, que no ens estranyés res, que actuéssim amb la fredor del taxímetre, que no té sentiments.

- Sap el que he sentit aquesta nit a la ràdio? -diu el taxista.

- Ni idea -dic jo.

- Doncs que els éssers humans som el resultat d'un experiment dels extraterrestres. Van venir a la Prehistòria, van agafar un mico i el van modificar genèticament perquè pogués pensar, a veure què passava. I això és el que va passar.

- No en tenia ni idea.

- Doncs sembla que hi ha evidències científiques. Per què, si no, havíem de ser diferents de la resta dels animals?

Com que no tinc una explicació alternativa, assenteixp amb el cap. Després de tot, és més consolador pensar que som marcians que espanyols: això ho justificaria tot, o gairebé tot. A la ràdio, parlen ara de Ricardo Costa i d' Alejandro Agag. Definitivament, penso, algú va haver de fer-nos alguna cosa al cap per arribar a aquesta situació.