21 de gener de 2018
21.01.2018

Cartes

21.01.2018 | 06:30

Càmeres de vigilància
Adrià Julià
Avui m´he assabentat a través d´una notícia del Diari de Girona de la instal·lació de càmeres lectores de matrícules a diversos municipis de la Garrotxa.
El motiu d´aquesta carta és expressar l´enuig d´aquesta decisió, ja que amb la suposada intenció de millorar la nostra seguretat, tothom qui sigui enregistrat amb les càmeres serà tractat com un potencial sospitós.
La mesura equival a tenir un agent de policia 24h al dia davant de casa preguntant-nos a on anem o d´on venim; qui pot acceptar això?
Aquestes mesures de vigilància massiva, pròpies d´estats totalitaris, erosionen la privacitat, atès que la informació recopilada permet revelar aspectes de la vida personal: on es va, quan s´hi va, on dorm una persona, on treballa, a qui visita, etc.
En aquest espiral orwellià, quin serà el proper pas? Aplicar reconeixement facial?
No trobo correcte que es fo­men­tin aquests tipus de pràctiques que ataquen llibertats individuals.


Patiment animal
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
De fa poc a Suïssa s´ha prohibit de ficar les llagostes vives en aigua bullent com fins ara es feia per cuinar-les. Se les vol deslliurar del patiment. A la vegada llegeixo que l´Europarlament vol que es prohibeixi la pesca en què s´utilitzen impulsos elèctrics per estabornir o electrocutar els peixos. Aquest passat mes de desembre al Congrés es va debatre una proposició de llei perquè es considerin els animals éssers vius i no coses. Tot i que el Codi Civil català recull que els animals no són coses ja que senten i pateixen.
Gràcies a persones i entitats que tenen sensibilitat vers el patiment dels animals s´estan posant de manifest pràctiques que potser en altres èpoques es veurien acceptables i ara no ho són. A poc a poc, la societat es van sensi­bi­litzant en la protecció animal. Però queda molt per regularitzar-hi. Tenir en compte la sensibilitat animal és fer una societat conscient del patiment animal innecessari. Moltes d´aquestes veus veuen en la tauromàquia una pràctica del tot fora de lloc i temps i, per tant, només apta per ser a­bo­lida. Al llibre de La ve­ge­ta­ria­na de l´escriptora Han Kang, la protagonista és capaç de po­sar-se a la pell dels animals quan són a l´escorxador, cosa que li canvia la seva forma de viure.


L´harmonia
del silenci
Júlia Blancafort i Torrent Anglès
Horaris estrictes, partits de fútbol, menjar amb pressa, exàmens per a l´endemà, la roba per planxar, la feina endarrerida?
El brogit del dia dia és completament eixordador.
Tanmateix, la pau que ens manca només la trobarem en nosaltres mateixos. Per això, cal que tots escoltem el silenci que portem a dins per tal d´estimar l´harmonia i l´equilibri que fa de la vida de cada dia una vida una mica més feliç.


Les balances
Jaume Paradeda Pla Riudarenes
De petitet la mare em manava anar a comprar. Els productes es venien a granel: els llegums, els cereals, la farina, etc. L´Angeleta, la dependenta i mestressa de la botiga, era una punyetera, quan pesava els productes se servia d´unes balances i sempre encertava el pes a la primera, fins que un dia li vaig descobrir la trampa, posava el producte en una paperina, sempre quedant una mica curt, posava la paperina a la balança i dissimuladament amb el dit empenyia el plat de la balança i sorpresa! el pes exacte a la primera.
Ara em passo al camp de la justícia, que d´un temps ençà sembla que hagi perdut el prestigi, si tenim en compte que hi ha processos que s´han fet eterns, casos Millet, Bárcenas... que sembla que esperen que els seus delictes prescriguin. D´altra banda, quan es tracta de gent honrada i pacífica, que estan defensant els drets dels catalans amb la majoria absoluta per governar, a aquests se´ls priva de llibertat amb una immediatesa sorprenent i amb les condicions més adverses possibles. Diuen que els posen a la presó per risc de fuga i jo crec que és per venjança, perquè la presó de la Roca del Vallès podia haver complert aquesta funció perfectament i els familiars s´haurien estalviat uns quants desplaçaments innecessaris per visitar-los a la capital «del reino». Algú pot dir que això no és venjança?
Quant a la justícia, que està representada per una balança en equilibri, diria que algú fa com la botiguera que hi posa el dit i la decanta cap a on li convé fent perdre l´equilibri.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema