Tot demòcrata sap que el símbol que millor encarna la democràcia és la Constitució, la llei que regula la vida d´una societat i reconeix a cada individu la condició de ciutadà en dotar-lo de drets civils i socials i rescatar-lo de la condició de súbdit. Les constitucions, des de 1812, han estat curtes o duradores, millors o pitjors, justes o falsejades, capaces de garantir l´alternança o no, però tenir una Constitució sempre ha estat l´objectiu a assolir pels que lluitaven per la justícia i la llibertat.
La Constitució és el fruit de la lluita dels demòcrates. Ni és immaculada, ni perfecta, ni immutable. És l´eina que regula la convivència d´interessos i voluntats, a vegades antagònics, que s´ha d´adaptar als temps i a la realitat canviant. La lluita per la democràcia ha estat llarga i plena d´entrebancs. El principi de concòrdia, de pacte, de trobar el punt d´equilibri entre diferents, de tal manera que tothom se senti còmode, ha estat difícil que prevalgués per dues raons: perquè les oligarquies s´han resistit a cedir poder si tenien força, i normalment la tenien, i perquè la cultura democràtica té arrels massa somes al nostre poble, tal com es demostra en els moments de crisi, en els moments de conflicte: és massa fàcil fer-lo pensar amb els budells i no amb el cap, enardir-lo amb valors caducs i metafísics i totes les derivades maniquees i xenòfobes imaginables.
Girona reconeix la Constitució amb una plaça al barri del Mercadal. L´alcaldessa i els grups independentistes a l´Ajuntament volen retirar aquesta denominació i menysprear la democràcia, els seus símbols i les seves institucions, negant la llei que els ha permès ser regidors i lliures a Girona.
Els demòcrates no poden romandre indiferents davant aquest greuge. L´alcaldessa s´ha entretingut amagant banderes, col·locant pancartes i altres criaturades. Allà ella. Però ara menysprea valors que qualsevol demòcrata identifica com a essencials i expulsa els ciutadans que es poden sentir d´un Estat ordenat per aquesta Constitució, o que no combreguen amb la seva rauxa. Mala alcaldia la que fractura la ciutat, mala alcaldia la que expulsa els ciutadans que no pensen o senten com ella.
