21 de gener de 2018
21.01.2018

El dietari

21.01.2018 | 09:04

Dissabte -  Llaços grocs
Pont de les Peixateries Velles de Girona. Una senyora d´uns setanta anys i una altra d´uns quaranta, que sembla la seva filla, es dediquen a arrencar iradament els llaços grocs que hi ha enganxats a l´estructura d´Eiffel per llençar-los el riu. Tothom les mira però passen de llarg. Són autèntiques màquines d´arrencar llaços. Si s´ho proposen, en un sol dia podrien treure tot el groc de Girona.
De sobte, se´ls posa cara gàstrica i comencen a cridar amenaçadorament a un senyor gran que les renya: «nosaltres també tenim la llibertat de?», li diuen. L´home les talla: «llibertat de contaminar el riu i intoxicar els peixos donant-los plàstic per menjar?», els pregunta. Davant l´absència de resposta, l´home remata: «aquestes accions delaten la vostra pobra existència. Deveu patir molt a la vida». La reacció de les dones abans de marxar és: «vell gilipolles!». Ell les mira amb cara de llàstima i, ja en silenci, continua camí cap a Santa Clara.

Diumenge - El cargol filosofal
Feia 20 anys que no anava al restaurant Can Barris de Campllong. El restaurant de cargols més famós. Per diferents motius, però fonamentalment perquè no m´agraden els restaurants que en diuen de cuina catalana. Quasi sempre són molt grossos –tipus menjadora– i hi ha massa gent sorollosa.
Però quan et fas gran, el primer que has de combatre són les manies de vell. Per això, avui hi he tornat. I, efectivament, Can Barris és un restaurant molt gran –més que fa uns anys– on fan dos torns per dinar. Però res mes lluny de les meves manies de vell. No és una menjadora. Tot és ordre, amabilitat i bon producte. És confortable perquè els diferents menjadors estan mínimament separats. Té una cuina molt moderna i gegantina, que res té a envejar a les cuines Michelin. Un logotip que han creat inspirat en el cargol li dona un vernís de modernitat. El reprodueixen a les estovalles, tovallons i cartells. Fins i tot dibuixen en algun dels plats, amb melmelades o reduccions, aquest cargol postmodern que representa la posada al dia d´aquest restaurant inaugurat per Josep Barris l´any 1949.
Els seus cargols són superlatius i difícilment superables. Tots de la mateixa mida –semblen fets amb una impressora 3D–, cap amb una textura diferent i, sobretot, cap rastre d´una mala purga. La barreja de llauna i tomata és impressionant. A Can Barris han trobat el cargol filosofal. Possiblement sigui una menjadora. Però, en tot cas, és una magnífica menjadora 2.0.

Dilluns - Cada gota compta
Cada gota compta, diu el lema de l´empresa d´aigües de Banyoles, que avui ha fet públic el fixatge de Santi Vila com a director general. L´exconseller de la Generalitat té dret a guanyar-se la vida com pugui. Ser polític no t´hauria de privar del futur. Però el pas per la política t´ha de preparar per aguantar la severa crítica d´aquells ciutadans que els faci mala espina que qui va ser conseller del ram de l´aigua, lògicament enfrontat a voltes als interessos d´aquestes empreses, ara es converteixi en el màxim responsable d´una d´elles.
Els comportaments higiènics també compten o haurien de comptar. I més quan el dia que li van concedir la creu de Sant Jordi a l´amo de l´empresa per la qual ara treballa, ell va exercir de padrí.
L´aigua tan inodora, a Catalunya tufeja.

Dimarts - Millo torna
El delegat de Rajoy a Catalunya, Enric Millo, ha reaparegut per unes hores a la que durant anys va ser la seva ciutat, després del degollament electoral del seu partit. Ha tornat per acusar l´alcaldessa de Girona d´ordir una campanya contra els representants de l´Estat. Just després que, la setmana passada, el subdelegat de Millo a Girona hagués de girar cua al pavelló de Fontajau davant l´amenaça de la resta de càrrecs polítics d´aixecar-se, marxar i deixar-lo sol a la llotja.
Millo, subtilment, ha volgut recordar avui a Marta Madrenas que més d´hora que tard s´haurà de seure amb ell per parlar de temes com el parc Central (les vergonyoses obres d´aquest parc serien motiu suficient per retirar-li per sempre la paraula). Però, agradi o no a l´alcaldessa, Millo té raó en una cosa: l´Estat té la clau de la caixa i de les inversions de futur a la ciutat. Li serà difícil mantenir-s´hi allunyada molt temps.
Venen anys molt més complicats del que es pugui preveure ara mateix.

Dimecres - Zona catastròfica
Els ajuntaments de Cistella, Terradas i Navata calculen que el violent cop de vent de fa 10 dies va causar danys per valor de tres milions i mig d´euros a un centenar d´afectats, principalment pagesos. Una fortuna per a les economies locals d´aquests petits pobles de l´Alt Empordà, especialment Cistella, on hi ha mig centenar de famílies perjudicades per aquest fenomen que en 5 minuts va trencar tot el que es va trobar per davant. Fins i tot va fer estralls al santuari de la Salut de Terradas, una icona de la comarca. Els fenòmens meteorològics no respecten ni Déu.
Els alcaldes insisteixen a demanar la declaració de zona catastròfica, que en cas de ser concedida representa ajuts, condonacions i crèdits excepcionals de l´Estat. Que s´ho vagin traient del cap! En els últims 30 anys de grans incendis, devastadors aiguats, destructores nevades, mai s´ha concedit aquesta declaració que sol ser el primer que reclamen els alcaldes després de qualsevol desgràcia. La declaració de zona catastròfica és una figura que basa la seva concessió en paràmetres creats per aplicar-la amb total arbitrarietat. I no ens enganyem, això no és Galícia.

Dijous - Els aprenents d´escacs
Mai com fins ara un senyor de Girona i un de Sarrià de Ter havien estat tan lluny de tot.
Si l´independentisme es pren seriosament a ell mateix, el primer que hauria d´haver fet Roger Torrent és trobar-se amb la que ells mateixos, i fins que no diguin obertament al contrari, consideren la primera autoritat de Catalunya. Es a dir, Carles Puigdemont. O és que fins i tot ells ja l´han inhabilitat de la república immaterial catalana? Però encara que fos així, no hauria d´haver viatjat a Brussel·les el nou president del Parlament per abordar la formació del Govern amb el líder de la força independentista més votada?
Roger Torrent sí que ha anunciat que anirà a veure el vicepresident Junqueras a la presó.
Molt estrany, això! ERC tempteja un viratge estratègic que de moment no s´atreveix a verbalitzar i que, aparentment, passa per fer un govern que acontenti el govern d´excepció dels jutges, independentment de si això representa deixar Puigdemont condemnat en un fred i plujós llimb europeu. És possible que, durant aquestes dues setmanes, l´independentisme es jugui molt més del que dissenyen un grup d´aprenents d´escacs.

Divendres - Plaça 1 d´octubre
El mes de febrer Girona farà una festa per donar la benvinguda a la nova plaça 1 d´octubre. Li ha donat llum verd la comissió que gestiona els noms dels carrers de la ciutat. És una proposta de Marta Madrenas, que ha trobat en la gestió del post 1 d´octubre el seu vestit d´alcaldessa, que fins aleshores no trobava. Madrenas ha guanyat per aquesta via una corona que no s´ha guanyat el seu govern per la via de la gestió, la governança i la millora de la ciutat.
Diu Madrenas que a Girona li calia eliminar qualsevol referència a una Constitució que ha permès l´Estat «dur a terme actituds repressores». Per molt que irriti als representants locals de Cs i PP, en evident minoria a l´ajuntament i a la societat gironina, aquestes petites enrabiades són de les poques coses que pot fer, sense ser perseguida pels jutges, una ciutat majoritàriament independentista.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit