Sis anys i mig després dels greus disturbis que es van viure a Lloret de Mar a principis d´agost de 2011, per fi aquesta setmana estava fixada la data per a la celebració del judici. Decepció total. La vista oral es va suspendre. Només s´hi van presentar dos dels vint joves acusats. La veritat és que estava previst que n´hi acudissin dos més. Els setze restants estan declarats en rebel·lia en trobar-se en parador desconegut. Que els greus incidents que s´han registrat els últims anys a les zones d´oci de Lloret de Mar quedin impunes és una constant. L´11 d´agost de 2003 quatre Mossos van resultar ferits i sis joves detinguts després que un centenar de turistes s´enfrontés a la policia. El judici va trigar vuit anys a celebrar-se, amb el trist resultat que no hi va haver cap condemnat: els policies ja no recordaven res. Un any més tard, l´agost de 2004, es va produir una altra baralla multitudinària a la zona d´oci de l´avinguda Marlés: una quinzena de detinguts després d´una esbatussada d´uns dos-cents joves contra els Mossos d´Esquadra. El resultat va ser igual de decebedor: l´únic jove que va anar a judici va ser absolt per falta de proves; la resta van quedar exonerats per prescripció del delicte. De res serveixen els esforços de l´Ajuntament de Lloret de Mar o de la patronal de l´oci nocturn, Fecasarm, exercint d´acusació particular, per aconseguir condemnes exemplars que dissuadeixin els joves turistes de provocar disturbis cada estiu. Tots els casos citats van causar un gran rebombori en el seu moment, fins i tot van obrir portades de la premsa internacional. El deteriorament de la imatge de Lloret de Mar no queda compensada per una condemna als provocadors. Ara bé, en els incidents dels dies 7 i 10 d´agost de 2011, que havien de ser jutjats aquesta setmana, es van detenir vint persones i totes van acabar sortint en llibertat. Com a màxim van haver d´abonar fiances de 3.000 euros per cobrir la responsabilitat civil; fiances insuficients tant per atendre les responsabilitats com per obligar els detinguts a comparèixer davant el tribunal. Com que en la majoria dels casos un dels delictes és el d´atemptat a agents de l´autoritat, amb penes elevades de presó, no és possible celebrar un judici ràpid, que seria una de les solucions abans que els detinguts, tots estrangers, marxin als seus països i es facin fonedissos. Ni tan sols tenen l´obligació de presentar-se a un jutjat o un consolat per tenir-los controlats. I com que les instruccions s´allarguen durant anys, el resultat és la impunitat més absoluta. No serveix de res que els policies arrisquin la seva pell per garantir la seguretat de tots els ciutadans. O el judici no se celebra o queden absolts. Els legisladors i els jutges tenen deures a fer.