Hi va haver un temps en què cada atac que rebia Podem i la seva constel·lació es traduïa en una millora de les seves expectatives de vot (sobretot si s´invocava la presència del Maligne, o sigui de l´Iran o Veneçuela). Això ha deixat de passar, Podem es desgasta sense manar i no abunden els intents d´explicar-ho. La dreta catalana (PDeCAT) i l´espanyola (PP) es van lliurar a una confrontació calculada de la que esperaven grans beneficis, però els que juguen a bruixots han de saber que la seva vistosa guerra de banderes i confrontacions calculades, pot tenir resultats impredictibles. De moment triomfa el simulacre: el PP no ha enviat els tancs a Barcelona i els enardits patriotes catalans no semblen disposats a arriscar la llibertat i el sou amb una desobediència oberta a l´estil del mahatma Gandhi, a qui tant van citar. Ciutadans és l´únic beneficiari clar.

En aquest quadre, la posició de Podem en el contenciós català em semblava assenyada, fins i tot noble, però molt difícil de defensar més enllà de la tribuna, l´article o els cercles més actius. La manca d´un lema senzill els feia semblar equidistants, dubitatius. Aquesta claredat només l´hagués pogut aportar un posicionament rotund al costat de la llei, mentre no es pugui celebrar una consulta amb garanties. Els hagués protegit millor dels cops que rebrien de tot arreu.

Però seria enganyar-se reduir-ho tot a la punxada catalana. Com a fill del 15-M, Podem porta el perfum de la revolta possible. La reconstrucció de la socialdemocràcia que hauria pogut ser i no va ser, el front transversal del descontentament, la força de la (relativa) ambigüitat. És molt per a la paciència del bipartit, d´aquí la seva agressivitat. Tampoc agraden als secessionistes, però dissimulen. La direcció i Pablo Iglesias van cometre errors importants com semblar més interessats a subjectar les regnes que a promoure iniciatives, més a respondre als menyspreus del PSOE que a atreure´ls a la seva causa. Vida interna, pactes per les altures, liderat ferruginós i escassa visibilitat al carrer i les institucions.