21 de gener de 2018
21.01.2018

De la plaça de les cols a la rambla de la llibertat

21.01.2018 | 06:30

La Rambla de Girona ha estat des de temps immemorial el centre de la vida ciutadana. Condició que ha perdut en part i va perdent progressivament, malgrat els esforços que hi han esmerçat i estan esmerçant els veïns de l´emblemàtica via urbana de la ciutat.
El nom de plaça de les Cols amb què es coneixia antigament delatava una de les més característiques activitats que s´hi desenvolupava. Era la plaça del mercat diari, totalment diari ja que diumenges i dies festius no cessava aquesta quotidiana activitat. Això feia que la Rambla fos freqüentada per l´element femení que s´hi feia present dia sí dia també. A diferència d´ara, la compra es feia diàriament, ja que les neveres i els congeladors encara havien d´arribar. I hem dit que la presència era femenina ja que eren temps en què els homes consideraven que anar a comprar no era la seva feina. Fins i tot el fet que un home es passegés pel mercat era mirat amb suspicàcia, com si hi busqués algun comportament inconfessable. L´apel·latiu de plaça li esqueia quan no tenia la llargada que té ara. Fins a l´any 1870 el seu límit era a l´encreuament amb el carrer d´Abeuradors. El darrer tram es trobava en un nivell més baix i es coneixia amb el nom de Voltes dels Esparters. Aquesta diferenciació era motivada per l´existència de la muralla on s´obria el portal de l´Areny, que era l´entrada i sortida de la ciutat quan aquesta es considerava plaça forta. Quan ja tot el vial quedà unificat des de l´Argenteria fins a la pujada del pont de Pedra es canvià el nom de plaça de les Cols pel de Rambla de Llibertat, i el tram que s´hi incorporà fins a la pujada del pont s´anomenà Rambla d´Àlvarez. Anys més tard s´unificà la denominació, quedant tot el vial com a Rambla de la Llibertat.
La concurrència de compradores propiciava la dedicació comercial de la majoria dels baixos dels edificis. On també s´hi podia trobar algun establiment d´artesania, especialment pel que fa a les cases que donen al riu. En la rebotiga d´algunes d´aquelles cases s´hi trobava la cuina i el menjador familiar. Les voltes constituïen un bon refugi per als dies de pluja on s´encabien amb les naturals dificultats compradores i venedores.
En el temps que els més vells podem recordar, el mercat es limitava als matins. No hi havia hora oficial d´inici de l´activitat. En hores molt matineres, en les que a l´hivern encara era fosc, ja arribaven els carros amb els productes de les hortes de l´entorn de la ciutat, Santa Eugènia, Salt, Sant Daniel, Palau-sacosta, Quart... Quan havien descarregat la mercaderia i tenien la parada muntada, començaven a despatxar atenent les compradores que més havien matinejat. El que sí era taxatiu era l´hora de plegar. Al punt del migdia, era qüestió de retirar el que no havien venut i desmuntar la parada. I tornar al poble o la masia, amb els cabassos més buits i millor si buits del tot, i la bossa més plena.
Immediatament apareixia la brigada de la neteja. Amb rapidesa i contundència, deixaven el paviment totalment net i polit. I el que acabava de ser un mercat es convertia en el més elegant i concorregut passeig urbà. Els cambrers de Can Norat i Can Barris treien taules i butaques, configurant les respectives terrasses, on els que a aquella hora havien acabat, o interromput el treball, o els rendistes que no treballaven s´entaulaven per prendre l´aperitiu i contemplar els i especialment les que passejaven. En aquell temps no hauríem pas vist entaulats cap dels pocs jubilats que subsistien, ja que les pensions eren de misèria i no els permetien aquests esplais que podien costar una pesseta o cinc rals.
A la tarda el panorama era una mica diferent. En les taules dels cafès, algun funcionari dels que només treballaven unes poques hores del matí, hi prenia cafè i s´hi mantenia durant una hora, dues o més, descansant de la feixuga feina que el matí l´havia lligat darrere la finestreta atenent, amb simpatia o amb mal humor, el sofert ciutadà que havia hagut d´anar a solucionar algun problema administratiu o a pagar la contribució o una multa. A mitja tarda s´anava incrementant l´activitat comercial. Les botigues s´anaven animant amb la concurrència de les senyores que anaven a comprar vestuari o robes en peça per confeccionar-lo. O proveir-se de calçat. Més excepcional a comprar alguna joia, un rellotge, algun objecte de regal. Fer-se unes ulleres, o canviar-ne la graduació quan la vista anava envellint.
Entre set i nou del vespre el passeig bullia d´animació. Joves, nois i noies donant voltes amunt i avall. No sense motiu s´ha marcat en el paviment un senyal del «lloc de trobada». Ja que realment ho era. Trobada per passar una estona. Trobada per anar a algun espectacle. Trobada per projectar una excursió. I, sovint, també trobada per iniciar una relació amorosa que podia culminar, al cap d´un temps, a la vicaria.
El migdia dels diumenges i dies festius la concurrència de passejants i l´ocupació de les terrasses era extraordinària. Si plovia, les voltes feien la suplència. I al vespre, sortint del teatre o dels cinemes, també s´imposava fer algun volt per la Rambla.
En aquell temps, viure a la Rambla es podia considerar un privilegi. Facilitat per anar a fer la compra. Facilitat per prendre el pols de la vida ciutadana. Tenir el mercat i el passeig al pas de la porta. La presència del mercat propiciava l´increment de l´activitat comercial. A les botigues de la Rambla s´hi trobava de tot. Carnisseries, polleries, una fleca, drogueries, herbolaris, farmàcies, òptiques, sabateries, espardenyeries, sastres, comerços de vestuari i de robes per confeccionar... En l´espai que ocupa ara la Sala d´Exposicions, edifici que es construí els primers anys trenta per a Biblioteca, anteriorment s´hi ubicava el dispensari municipal i el parc de bombers.
L´any 1944 es traslladà el mercat a la plaça coberta. Molts gironins ho celebraren. Molts altres posaren el crit al cel. Veïns de la Rambla, els que hi muntaven la seva parada, els que haurien de fer quatre passos més per anar a la compra... Els que consideraven que la ciutat era només la Rambla, la plaça del Vi, el carrer de Ciutadans i el seu immediat entorn deien que havien construït el mercat fora de la ciutat. En una zona molt allunyada.
El trasllat del mercat afectà la vida comercial de la Rambla. Uns anys més tard la revolució del sis-cents representà la mort del passeig com a tal. Si ara hi passem un diumenge al migdia o a les vuit del vespre de qualsevol dia de la setmana, no hi trobarem ningú passejant. En algunes hores sí que les terrasses estan animades; però és especialment notòria la presència de turistes. Però els gironins més aviat els trobaríem a l´estiu a la platja o a l´hivern esquiant a la Molina. Els matins dels dissabtes, les parades de venda de flors sí que atrauen la presència dels ciutadans, i en algun moment ens pot semblar reviure la Rambla de mig segle enrere.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook