22 de gener de 2018
22.01.2018

Apoteosi de Merlí a TV3

22.01.2018 | 07:07

El capítol final de la sèrie Merlí es va convertir en una apoteosi televisiva, amb una gala al Teatre Nacional, catifa vermella inclosa, i més de dues hores de programació especial. TV3 ho ha fet tot, des de l´inici de la sèrie fins a l´últim capítol, per promocionar-la. Ja han anunciat que aviat sortirà un llibre sobre la sèrie. I que serà substituïda per una altra que té com a protagonista una mare soltera amb tres fills. Realment TV3 i la productora de la sèrie, del Grup Godó, tenien molt a celebrar. Per les altes audiències? No només això. L´aposta els ha sortit rodona. Han difós amb una gran eficàcia les idees que volien transmetre sense que la societat hagi ofert cap mena de resistència, i econòmicament suposo que els ha anat molt bé.
La qüestió no és si el que es mostra a la sèrie reflecteix o no la realitat de les nostres famílies i dels nostres instituts. La qüestió és que la sèrie marca un cop més el camí a seguir. Merlí és l´aplicació als adolescents i joves de l´ambiciós projecte cultural d´inversió dels valors: la supressió de l´autoritat dels pares i professors, la normalització de les famílies desestructurades, el proselitisme de les relacions homosexuals i de la sexualitat viscuda en etapes cada vegades més tendres de la vida i desvinculada de tota norma moral.
L´ideòleg de la sèrie és un filòsof d´idees anarquistes i que fa ostentació del seu escepticisme radical. Els seu autors tenen clar el que volen transmetre i saben molt bé com fer-ho. Els personatges que encarnen més clarament els nous valors que la sèrie promou són els més atractius. S´alterna la inconsistència dels models de vida proposats amb el vernís de seriositat intel·lectual que dona la filosofia. La frivolitat i el comportament deontològicament inacceptable del professor protagonista de la sèrie, queda compensat amb el final dramàtic i un fi de festa ple de malenconia. No, no és l´adoctrinament tradicional, que es veu a venir d´una hora lluny, és un treball de transformació de les consciències subtil, simpàtic, imperceptible.
L´espectador pot veure la sèrie i complaure´s amb els models de vida que ofereix. Potser alguns pares han tranquil·litzat les seves consciències en veure que la disbauxa no és només a casa sinó arreu. Hi ha una altra forma de veure la sèrie: junts en família, amb les mares i els pares desvetllant el sentit crític dels seus nois i noies davant dels molts paranys que la sèrie conté. Fer-los veure que sense els límits i l´exigència dels pares no s´eduquen fills lliures i responsables, sinó persones febles, capricioses, amb molts de números per errar el camí a la vida. Que no se n´han de fiar dels mestres que renuncien a la seva auctoritas, fruit del seu coneixement i experiència vital, i es posen a la mateixa alçada que els seus alumnes. Fer-los veure que el sentit de la sexualitat no és el plaer egocèntric ni passar una bona estona, sinó la culminació d´un amor madur entre un home i una dona, que es comprometen a estimar-se amb un amor obert a crear noves vides humanes, persones a les que educar en la família que hauran de ­construir de grans. Que no és veritat que «escollir és perdre», tal com va dir en una entrevista l´actor que encarna el personatge d´en Pol, sinó que l´autèntica llibertat és ser capaç de ser fidel als vincles familiars, realitzar un ideal de vida plena, i saber renunciar a tot allò que ens en aparta.
Aquest projecte de transformació dels valors dominants ja s´havia dut a terme en moltes altres sèries de TV3. Però Merlí ha entrat a sac en el món de l´adolescència i la joventut. La sèrie, amb tot el que conté, s´ha emès a les 10 de la nit, i és apta per a majors de 13 anys si hem de fer cas al quadradet groc situat en un racó de la pantalla. La televisió pública catalana, l´eina cultural més potent que ha tingut el país en les darreres quatre dècades, està cada vegada més implicada en la difusió d´un pensament i d´una forma de vida nihilista. TV3 ha fet un gran paper en la defensa i promoció de la llengua catalana i d´elements específics de la nostra cultura. Però també ha estat la punta de llança per difondre una forma de pensar i de viure que fomenta l´individualisme hedonista i que refusa la tradició cristiana, pal de paller de la nació catalana des del seu origen, i els valors sobre els que es sustenta tota societat amb vocació de futur.
Què pensarien els nostres avis i àvies si veiessin un capítol de la sèrie Merlí? Entendrien aquesta obstinació de la televisió pública en degradar els costums dels més joves? Com ho veuen les moltes persones que han vingut a viure al nostre país procedents de països on encara es valora la paternitat, el matrimoni, la família i les normes que han de regir la sexualitat? No és fàcil entendre com és possible que els dirigents que lluiten per aconseguir un Estat propi, es dediquin amb la mateixa perseverança a ensorrar els fonaments de la pròpia societat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema