22 de gener de 2018
22.01.2018

Cartes

22.01.2018 | 10:15

La necessària revolució energètica
Màrius Viella La Bisbal d´Empordà

Per enfrontar-se al canvi climàtic no s´ha de ser gaire espavilat, només cal que els governs siguin prou intel·ligents per entendre que s´han d´aprofitar els recursos que la natura posa al nostre abast, com el sol, l´aigua plujana i el vent, i que aquests elements s´han de posar al servei dels humans i del progrés, que constantment ens empeny per millorar el futur de les properes generacions; no entendre això, és motiu suficient per dir que no s´entén de res.

S´ha d´obligar, però amb facilitats, a les comunitats de propietaris de les construccions dels últims deu anys, i a les immobiliàries de les actuals i properes construccions, a adaptar-les d´energia solar, escalfor i aigua calenta, mitjançant l´aigua plujana, que també ha de servir per la neteja sanitària dels habitatges, en favor de les reserves d´aigua potable i de consum.

El futur depèn de la cura que es tingui de la natura i de la conservació del planeta. S´ha d´aprofitar el vent i el sol  per a energia, i els rius i  rieres per a l´emmagatzematge d´aigua plujana i alimentació de les deus subterrànies, mitjançant preses i rescloses.

El progressiu augment de consum d´aigua per diferents serveis i necessitats, pels canvis climatològics o meteorològics segons els tècnics en la matèria, que sigui com sigui, el resultat és que cada dia tenim les aigües més fondes, com també més contaminades, per diferents raons que també s´han de tenir en compte.

Davant les evidències catastrofistes que ja estem començant a palpar, i que de retruc afecten seriosament l´economia en general; crec que ha arribat l´hora d´enfocar el futur, mirant més cap a les muntanyes i els boscos, procurant que el foc no faci la feina que hauria de fer l´home, i aprofitar la biomassa per a energia en substitució de gas o petroli, i repoblar tot el que es pugui i en zones  recomanades, d´alzines  i pins «pinyoners»; el planter  d´aquestes plantes és fàcil d´obtenir, i és molt barat. No poseu cabres al bosc per netejar, perquè no quedaran plançons, i el bosc es morirà, si només hi ha plantes grosses que estan destinades a la transformació de «biomassa»; hem de cuidar els boscos, com els jardins de cada casa, no com els jardins públics, que molts fan pena, com els boscos.

L´últim curs
NÚria Casas Latre

Ja estem al gener. I per als de segon de batxillerat no queden més de quatre mesos per acabar l´últim curs dels nostres anys per l´escola. La paraula que més hem sentit des que vam començar al setembre i que cada vegada sentim amb més freqüència, no cal tornar-la a dir, tots sabem bé quina és. Per descomptat que ens hem de preparar per a aquest examen, clar que hem d´intentar treure la màxima nota i és evident que han d´intentar preparar-nos de la millor manera possible. Però això no és l´únic que importa. Després de molts anys, aquest és l´últim i molts encara no ens ho creiem. És per això que demano que intentem aprofitar-lo al màxim. Que l´escola intenti per part seva fer el que millor sap: ensenyar-nos. I que nosaltres ens esforcem, aquest poc temps que queda, a construir el nostre futur.

Que l´aprenentatge vagi sempre per davant de la preparació per a la selectivitat, mai al revés.

Frenesí incompatible amb salut
Francesca Barti Comalat Banyoles

Ja fa un temps que la societat camina a un ritme frenètic i la salut de les persones està més vulnerable que mai. Es poden comprovar les consultes mèdiques, urgències plenes de gom a gom.

Si la política prioritza a l´economia i el calé per sobre de la salut de la ciutadania, ho tenim clar, gent! Les persones no som màquines de consum i producció, som persones, l´essència de les quals necessita: treballar a gust i amb calma, un temps prudencial per dedicar a la nostra vida personal i familiar, estar en contacte amb la natura de tant en tant, etc.

Opino que aquest espiral s´hauria de frenar, fer una parada i començar a qüestionar el nostre sistema laboral, que està resultant d´allò més absorbent i abusiu.

A més més, existeixen molts factors en contra que sumen pressió i malestar com ara els sous precaris, els elevats preus del mercat, descansos mínims i poques estones per compartir amb nostres avis, fills i companys de vida, se´ns demana l´oro i el moro en un sistema que pateix mancances sobretot en la part humana: tractar-nos com a persones i no com a objectes.

El fet de treballar amb persones que no et saluden, ni diuen bon dia, ni pregunten com estàs o si necessites alguna cosa, ni saben ni escoltar tranquil·lament. Tot això afecta sí o sí. Sovint primer posem èmfasi en la burocràcia i després en la persona.

Anar amb cinquena marxa, amunt i avall sense parar, amb presses per arribar a temps, amb neguit per pagar tot el que ens fan pagar, amb sobredosis de tensió i contractures, i per acabar d´arrodonir-ho: què millor que una mica de medicació i droga per continuar com un zombi!

Ni evolució, ni modernització ni progrés, d´això se´n diu retrocés!

Esperem que les futures generacions siguin més intel·ligents.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit