Albert Villaró, escriptor andorrà, va publicar l'any 2006 Blau de Prússia, una novel·la negra, ambientada en aquest petit país del Pirineus. En el llibre s'entrecreuen dues trames aparentment sense cap relació. La primera consisteix en la investigació de la mort d'una noia jove trobada dins un camió de runa que descarregava en un abocador a tocar de l'aeroport de la Seu d'Urgell.

La tasca s'encarrega a Andreu Boix, un oficial de policia vidu, depressiu i sense vocació. Tot i que les restes mortals s'han localitzat fora dels límits d'Andorra, el comandament andorrà estableix un protocol de col·laboració amb els mossos, «els veïns del sud», perquè «la morta va passar la frontera de contraban». S'ha de reconèixer que l'eufemisme és de categoria.

L'oficial Andreu i l'Alícia, una sergenta dels mossos, intentaran treure'n l'entrellat, alhora que mantenen una relació intima. Aviat el cadàver és identificat i no pertany ni a una andorrana ni a una resident, sinó a una passavolant amb un treball temporal.

En un tres i no res apareix el sospitós principal. Es tracta d'un home de classe benestant amb avantpassats patriotes. Quan estaven a punt d'enxampar-lo, un accident de cotxe acaba amb la seva vida. I aquí s'esguerra la festa, just a la meitat del llibre. Decebedor, de veres.

La segona trama barreja l'incendi real del santuari de Meritxell l'any 1972 amb la llegenda de la desaparició d'una talla de la verge, patrona d'Andorra. La recerca de la imatge serà l'eix de l'actuació de la policia. Per casualitat, a l'expedient del sospitós hi ha una referència al Consell de la Terra, institució creada l'any 1419 quan els coprínceps van atorgar als prohoms de les valls d'Andorra el dret a formar una mena de «parlament medieval».

En els anys seixanta, un grup clandestí de joves idealistes haurien intentat recuperar l'esperit d'aquella vetusta institució «per crear un país sense proteccionismes» d'Espanya i França.

En van fer alguna de grossa o tot va acabar en foc d'encenalls? El blau de Prússia es va usar per a alguna finalitat? Qui va pintar el mantell de la marededéu de Meritxell? Interrogants a dojo!

Bé, deixant de banda la trama, històricament s'atribueix la fundació del Principat d'Andorra a la signatura a Lleida el 8 de setembre de 1278 d'un document de Pariatge, entre Pere d'Urtx, bisbe d'Urgell, i Roger Bernat III, comte de Foix. S'establia, en un mateix territori, un règim de govern compartit entre dos senyors feudals. Aquest regim tant atípic ha perdurat 715 anys i s'ha preservat en la constitució de 1993. Els coprínceps, el bisbe d'Urgell i el president de la república francesa, continuen essent els caps d'Estat amb poders exorbitants.

Quina democràcia més peculiar!