23 de gener de 2018
23.01.2018

El príncep de la tenora

23.01.2018 | 09:01

Enguany celebrem el centenari del naixement de Ricard Viladesau, músic i compositor, especialment de sardanes i havaneres, i un dels millors instrumentistes de tenora de Catalunya.

Coincidint amb aquest aniversari, dijous passat arrencà en un acte a Girona l'Any Viladesau, que al llarg dels propers mesos desplegarà més d'una trentena d'activitats. En aquest escrit resseguirem la coneixença que el músic empordanès feu amb quatre persones conspícues: Eduard Toldrà, Pau Casals, Joan Alavedra i Josep Pla.

Amb Eduard Toldrà, músic, compositor i, des de 1944 fins a la seva mort, director titular de l'Orquestra Municipal de Barcelona, es conegueren en un concert al Palau de la Música. Viladesau formava part de la cobla-orquestra Caravana. Després d'interpretar El cavaller enamorat, de Joan Manén, demanà, emocionat, qui era aquell jove i l'anà a abraçar. «Noi –va dir-li– és la primera vegada que sento tocar d'aquesta manera aquesta peça».

Amb Pau Casals es conegueren un dia de l'any 1952. La Principal de la Bisbal, un dels integrants de la qual era Viladesau, tocava al cafè Palmàrium de Perpinyà. Entre els assistents, el mestre Casals. Al cap de poc temps, el músic empordanès rebé una fotografia del genial violoncel·lista amb la següent dedicatòria: «A Ricard Viladesau, el príncep de la Tenora, amb l'afecte i admiració de Pau Casals».

Un dia tocava al carrer Vallespir de Barcelona. Entre el públic, un senyor d'elegant cabellera blanca que escoltava amb rostre meravellat. Al final, se li acostà per dir-li: «Em permet que el feliciti, jove? Vostè és el Pau Casals de la tenora». Era Joan Alavedra, escriptor, periodista, secretari de la presidència de Macià i Companys i autor de la lletra El Pessebre, que musicà el mateix Casals.  

En relació amb Josep Pla, succeeix un fet molt curiós. L'escriptor de Palafrugell s'hi refereix com a «l'amic Viladesau», no pas com a mer saludat o conegut, segons la notòria graduació planiana. Els dos genis empordanesos havien tingut moltes converses. De Pla, Viladesau afirmava: «Era un periodista nat; és a dir, molt curiós. Sempre preguntava. Estava molt ben informat. També, sobre la nostra música i les nostres cobles. Feia uns judicis encertadíssims».

L'art del mestre calongí, que inspirarà moltes ratlles en mitjans de comunicació, estarà present enguany en molts concerts. Tot plegat, de ben segur, servirà per celebrar i difondre la figura i l'obra d'aquest gran músic que fou Ricard Viladesau.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook