25 de gener de 2018
25.01.2018

Cartes

25.01.2018 | 07:07

Circ de Nadal
Josep M. Ortega López
Amb només quatre edicions, el Circ de Nadal de Girona s´ha consolidat com un espectacle de referència en el Nadal gironí i de la comarca. Primer amb el circ sobre gel, després amb la Màgia i l´Orient i la darrera edició del circ sobre aigua. Any rere any el Circus Arts Foundation s´ha anat superant i oferint no només uns números de categoria, sinó, a més, uns espectacles sorprenents, amb una escenografia i una il·luminació espectaculars capaces de transformar les grades de ciment del pavelló de Fontajau en les llotges de qualsevol dels millors circs europeus. Crec que cal felicitar els organitzadors i desitjar que l´èxit d´aquest espectacle nadalenc sigui el preludi del proper Festival del Circ Elefant d´Or que ha de tenir lloc a Girona del 22 al 26 del proper mes de febrer.


No dispareu
al pianista
Xavier Serra Besalú GIRONA
Soc docent de Filosofia. Ni de broma vull ser ni assemblar-me a un «Merlí» en la vida real, i estic força d´acord amb algunes de les dures crítiques que Carles Ros fa –al seu article «Apoteosi de Merlí a TV3» (Diari de Girona, 22/1/18) – a la recentment aca­ba­da sèrie de TV3. Soc conscient que, després de tres temporades, ha tingut èxit d´audiència i un alt ressò mediàtic.
Tot i així, no m´agrada que es «dispari al pianista», imputant enmig d´una lícita crítica a la sèrie de ficció altres persones (no sé si tenen la intenció que els atribueix): diu (a) «Merlí és l´aplicació als adolescents i joves de l´ambiciós projecte cultural d´inversió dels valors», (b) «la televisió pública catalana (...) està ca­da vegada més implicada en la difusió d´un pensament i d´una forma de vida nihilista» i (c) TV3 difon «una forma de pensar i de viure que fomenta l´individualisme hedonista i que refusa la tradició cristiana», etc., i tot amanit amb una crida –suposo– a les nostres autoritats que l´Estat amenaça, engarjola o obliga a exiliar-se, ja que els «pianistes» semblen ser «els dirigents que lluiten per aconseguir un Estat propi».
L´assessor filosòfic de Merlí, que ara conec personalment, em sembla una persona preparada (en els textos de contingut filosòfic acadèmic que surten a la sèrie), i la nostra TV3 (que ara voldrien posar per les braves al servei d´una ideologia unionista) té qualitat i prestigi.
Prenc part, evidentment, per la llibertat d´expressió i –a no ser que tingui més dades o sigui delicte– les acusacions a), b) i c) no ajuden en res a millorar. Siguem crítics, però edificant.
L´expressió «no dispareu al pianista: ho està fent el millor que sap» sembla que es va originar cap al 1860 a l´oest dels Estats Units, i que ho va difondre Oscar Wilde veient aquest avís a un saló de Leadville (Colorado) durant un dels seus viatges. No vull que – tot i compatint força tesis del Sr. Ros– se´m dispari als pianistes: i si no fossin ells els bandits?
Hem de seguir construint un món millor, a Catalunya, amb l´exemple de famílies unides, professionals que segueixen els codis ètics, adolescents madurs i ben educats, ciutadans alegres. La TV pot ajudar i alguns programes no em semblen adients. Ara bé, els sobiranistes no tenim la culpa de tot: això seria barrejar pomes amb peres.


L´independentisme
i els confins
Nuria Sala Vila LLORET DE MAR
Soc de Lloret, un lloc de gent viatgera com pocs dels que conec. I potser per això aquest dies he estat atenta a quelcom que no sempre ha estat esmentat pels analistes polítics i em refereixo a la capacitat viatgera «en somnis» del procés. L´independentisme i els confins, ho titularia. Primer fou Quebec, va seguir Escòcia, encara que sectors de la CUP preferien Kurdistan. Una germana meva, militant de tots els CDR possibles i imaginats, defensava la Catalu­nya fenícia, com Suïssa, fora de la CE. Ara veiem el president Puigdemont emmirallant-se en les Illes Feroès i Groenlàndia. Fa temps vaig sentir Juan Gil dir, cito de memòria, que totes les utopies, que van moure la Conquesta d´Amèrica, es varen enganxar als confins. I em pregunto, no serà que l´independentisme persegueix desesperadament Moby Dick?


Agraïment de Dolors Cumí
i família
Anna Ruiz Cumí Palamós
El passat 22 de gener de 2018 ens va deixar en Dani, un pare exemplar. Agraïm a l´hospital de Palamós i Palamós Gent Gran el tracte i la bona feina dels metges i infermeres, tant amb ell com amb la família. Moltíssimes gràcies a tots i al Palamós Futbol Club, que ell ha estimat tant.


Expo dels dinosaures
Carles Mallart GIRONA
El dissabte 20 de gener, a primera hora, vàrem anar a l´Expo dels Dinosaures i certament no va pas decebre sinó tot el contrari. La mainada, que eren multitud, s´ho varen pasar d´allò més bé, ja que aquesta firma, suposo que francesa per la parla d´alguns moments pels altaveus, han desenvolupat tot un model de negoci que gira sobre el món dels dinosaures. A vegades quan vas a un esdeveniment, circ, museu... penses: A veure com anirà? Què ens oferiran? I moltes vegades et trobes que el que s´havia anunciat de forma espectacular després resulta, valgui l´expressió, una «pífia monumental». Aquest no és el cas, tot el contrari, vist globalment no ha pas decebut gens.
Les pel·lícules en pantalla gran, amb molts bons arguments, els enormes monstres que hi ha dins la ruta, les petites botigues amb venda de reproduccions d´animals fantàstics per a l´ocasió, la posibilitat de fer fotografies a tort i a dret, les cares de la mainada expressives per si soles, el sector de l´inici a l´arqueologia per als nens, una cabana amb pells i personatges de fa milers d´anys, tot plegat crea una atmosfera molt bona. Surts amb bones sensacions i t´endinsa en un món fantàstic de milions d´anys passats que fa que t´emportis un molt bon record, tot plegat és un espectacle de sensacions i sorpreses, tot molt professionalment ambientat i que es nota que els seus promotors tenen una molt bona especialització, són professionals, saben el que es fan i sobretot són uns apassionats del tema dinosaures i figures mítiques.
Són d´aquells esdeveniments que fan ciutat. La gent oblidarà el que li diguis, la gent oblidarà el que facis... però mai oblidarà el que li has fet sentir. Realment és un espectacle de sensacions que t´apuja l´adrenalina i et fa reviure com era el nostre món fa milions d´anys. Estimem Girona, passió per Girona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook