25 de gener de 2018
25.01.2018

Explicació de Girona

25.01.2018 | 07:07

Tenia curiositat per saber quines coses s'expliquen de Girona a tantes colles de visitants del nostre Barri Vell, quan transiten ben agrupats a l'entorn d'un guia enlairant un bastó amb un llaç que voleia o porta una barret vermell, que ningú s'ha de perdre. M'he apropat a unes colles de turistes per escoltar alguna cosa en algun moment del recorregut. Érem a la Catedral i el guia ha conduït el grup fins a la gespa del claustre, on hi ha un pou; el guia els ha descabdellat que la bruixa de la Catedral, per la Guerra del Francès, va tenir la bona pensada d'enverinar l'aigua d'aquest pou i així els soldats francesos anaven morint quan en bevien. I la concurrència anava escoltant bajanades semblants. Després el guia va fer fixar l'atenció en la forma del claustre, que no és quadrat ni rectangular, com acostumen de ser els claustres, perquè aquí a Girona hi havia uns paletes molt principiants que no sabien ni prendre bé les mides, va dir. És decebedor que la qualitat del treball del turisme no arribi al relat d'un guia, que pot muntar la seva feina a l'inrevés d'aquella categoria que seria desitjable. Algú hi hauria de fer un control. No m'hi aturaré més. Qui no vulgui pols que no vagi a l'era.

Dit això –i amb el desig de deixar enrere aquesta pobresa informativa– hi ha una notícia interessant sobre Girona, referent al claustre de la Catedral. El professor alemany Marius Schneider és autor del llibre Origen musical dels animals símbols en la mitologia i l'escultura antigues (Editorial Siruela). Es tracta d'un llibre difícil, em sembla que per entendre'l degudament s'ha de ser historiador i músic, i no és aquest el meu cas personal. Però al llibre s'hi troba algun paràgraf capaç de ser comprès pels profans. El llibre es refereix a la forma irregular del plànol del claustre: a vista d'ocell, el claustre té la forma d'un trapezi. I aquí l'autor del llibre explica que la forma del trapezi expressava antigament la silueta del bou, dintre aquella simbologia que imperava a la vida, ara fa una dotzena de segles. El bou era el símbol de l'abnegació, d'un guardià, de l'esperit de sacrifici. El bou determina el significat del claustre de la catedral de Girona. I, a més, es poden veure a diversos capitells del mateix claustre uns bous esculpits.

El llibre citat fa un estudi minuciós dels claustres romànics de la catedral de Girona i del monestir de Sant Cugat del Vallès, que varen ser obra del mateix constructor Gatell; a partir d'aquest fet i de la comparació obligada, Schneider fa «cantar les pedres» tan simbòlicament treballades. Seria iniciativa excel·lent pensar una adaptació del llibre en àmbit popular, amb edició il·lustrada, de gran utilitat pedagògica. El recordat gironí Joaquim Pla Dalmau ja va donar notícia del llibre de Schneider en un programa de Nadal de la Catedral de Girona.

És tot un món el coneixement de les procedències, l'arqueta d'allò que quan anem de pressa en diem temps antic. Un temps que obeïa a criteris i símbols de les primeres pedres, dels fonaments de la cultura i als principis d'aquells segles que ens queden tan endarrere. Ara, respectuosament, sabem que la forma irregular del claustre de la Catedral de Girona no és deguda a uns «pobres paletes que no sabien ni prendre bé les mides», sinó que construïen amb fidelitat a uns criteris i simbologies usuals a la seva època. Heus aquí un detall interessant i fonamental que hauríem d'incorporar a la nostra manera d'explicar coses dels avantpassats i de les seves irrepetibles creacions monumentals. I fer passar aquestes notícies als guies turístics que expliquen Girona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook