26 de gener de 2018
26.01.2018

Bocuse i els cuiners sàdics

26.01.2018 | 07:11

Hi ha gran xefs –homes i dones–que han ampliat les fronteres de la cuina, fent una autèntica i positiva revolució. És el cas de Paul Bocuse, que ens acaba de deixar. En ocasió d'un premi que em van donar a Périgueix/Peirigús –el Gourmand World Cookbook Award– vaig ser convidat al seu restaurant, on vaig poder fer un àpat memorable. Era una persona amable, afable i sàvia, amb el qual era un plaer conversar. Bocuse va ser el cap visible del grup de grans cuiners que van abanderar l'anomenada «nouvelle cuisine». Una nova cuina francesa que a principis dels anys 70 va revolucionar la forma de cuinar, que va alliberar als xefs de les estrictes regles que havien regit fins aleshores a la cuina professional i els va donar llibertat per crear, que va alleugerir els plats i va donar protagonisme als productes i a presentacions més originals. El seu llibre La cuina de mercat va ser el símbol d'aquesta revolució que més tard es va estendre per tot el món, incloent Euskadi i Catalunya.

Però també hi ha xefs addictes a la moda i als mitjans, més preocupats per això que per la cuina pròpiament dita.

Com és ben sabut, i tothom n'és víctima, a totes les cadenes de televisió –tant les catalanes com les espanyoles– podem assistir a una de les pitjors plagues del segle XX: la proliferació de programes sobre cuiners, en tots els vessants possibles. Cuiners bruts i horribles, als quals un altre els ha d'anar a arreglar la cuina. Cuiners saberuts, que saben de tot i opinen de tot. Cuiners «modernets», que ens proposen les menges més estranyes –això, sempre amb «fusió» i menyspreen la cuina tradicional. Cuiners o cuineres viatgers, que van arreu descobrint productes i plats d'alguna zona, a vegades amb un desconeixement palès d'allà on trepitgen. També n'hi ha de respectuosos, i que ho fan molt bé, i algun cas interesant com el programa Les carnets de Julie. Cuiners viatgers –i aquí hi posem el famós xef de la TV britànica Jamie Oliver, que va esvalotar el galliner presentant la paella amb xoriço–, i que recorre Anglaterra amb una furgoneta –una variant de la moda, cuiners amb truck o camioneta–cercant plats, i que ho fa amb una sospitosa manca d'higiene, per la forma com cuina, barrejant les amanides amb les mans –que no he vist que es rentés–, etc.. Però l'altra moda, que promet ser viral, és de cuiners –com a mínim n'hi ha un de britànic i un altre de polonès– que es dediquen a viatjar per als països que eufemísticament en diem «en vies de desenrotllament», i davant d'un parell o tres d'invitats ostensiblement pobres, es dediquen a cuinar un plat extravagant de la seva creació, i llavors els el fan tastar. Els pobres infeliços, és clar, es veuen obligats a dir –i no crec pas que gaire convençuts– que aquell plat de fusió eixelebrada és boníssim.

I què podem dir dels concursos? En aquest cas procuro perdreme'ls tots, en molts casos són una pallassada competitiva que, fora del xou, aporten molt poc.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook