Fa 20 anys va néixer un projecte heroic en un dels barris més pobres i complicats de Barcelona: el Raval, on llavors el 10% dels habitants eren d'origen estranger; un percentatge que avui ja és del 50%. El nom del projecte: Braval. El seu líder, una meravellosa persona, exprofesor del Bell-Lloc del Pla de Girona, Josep -en Pep- Masabeu. Ja fa uns quants anys, en Pep em va trucar per invitar-me a conèixer què estaven fent: ajudar, ensenyar, educar, acompanyar, alimentar quan sigui necessari i afavorir que els nens nascuts en aquest barri puguin assolir una bona educació. En definitiva, crear les condicions per fer efectiva la igualtat d'oportunitats i la meritocràcia gràcies a l'esforç i el bon treball. Tot va començar com un projecte esportiu, creant equips multiètnics. Avui tenen dotze equips: sis de futbol i sis de bàsquet. La religió té la seva part important. Encara que darrere el projecte hi sigui l'Església catòlica a través de la prelatura de l'Opus Dei, Braval està obert a totes les creences des de la tolerància i el respecte a uns valors comuns universals. Com diu en Pep, tot des de la naturalitat més absoluta. Ningú s'ha d'amagar. Per Braval han passat 1.240 nens de 30 països, que parlen trenta idiomes i tenen nou religions. Tretze han acabat ja la carrera universitària i 365 estan treballant amb contracte. Hi han passat 950 voluntaris, entre estudiants, profesionals i jubilats. Un dels moments més emocionats que recorda en Pep és quan en Bryan, un dels primers nois que va acabar una carrera, va anar a veure'l el primer mes després d'aconseguir el primer contracte de treball per donar-li part del sou. Exemples com Braval serveixen per confiar en el futur perquè el món és ple de bona gent que mira més enllà del seu melic i els seus neguits. Feliç aniversari, Braval.
