26 de gener de 2018
26.01.2018

Cartes

26.01.2018 | 07:11

De Merlí a Plató
ÀNGELA FERRER I MATÓ Girona
La filosofia té uns continguts universals i que no passen de moda. Actualment ha tingut molt èxit la sèrie Merlí i tan sols veient un capítol penses que de filosofia res de res. La filosofia estudia la saviesa i com aconseguir-la i encara més viure-la. Però d´alguna manera ha desenterrat una assignatura que per als estudiants se sol fer pesada però per als estudiosos és una mestra excel·lent. Resulta que ha passat tant temps i l´obra de Plató, deixeble de Sòcrates, és de rabiosa actualitat. En la seva obra sobre la República, per exemple, ens  explica com ha de ser la ciutat justa. I penses: Caram! És el que jo voldria per a la meva terra! Recordem que les ciutats per als grecs eren uns Estats petits, però autònoms. I el gran savi ens deia: Una ciutat serà justa si els seus habitants ho són. O sigui, sempre segons Plató, cada habitant d´a­questa ciutat-nació ha de dedicar-se a allò per al que té habilitats, la qual cosa comporta que les farà correctament. I ha de ser fort d´esperit, no corrupte. Així arribem a la seva piràmide, que té a la part alta els savis que governaran bé i amb equitat al centre els forts d´esperit i, a la part baixa, els treballadors. Tots es complementen i la civitas està en pau, tothom reconeix el treball de l´altre i ho fa bé ja que està on li pertoca per les seves aptituds. Em temo que tenim la piràmide invertida i que és gairebé una utopia seguir la filosofia platònica. Però pensem-hi. Després de tants anys crec que en Plató tenia raó i m´oblido d´en Merlí, que banalitza la filosofia. La sabiduria d´en Plató serà eterna, el Merlí de torn un buf passatger.


Plans de pensions
Fernando Guerrero Barrio girona
Després d´escoltar la Sra. Villalobos a TV proposar als joves fer-se un pla de pensions per compensar la seva futura pensió, em veig en l´obligació de respondre-li al respecte.
Com a posseïdor d´un pla de pensions i jubilat, vaig procedir a rescatar-lo per fer efectiu el que diu la senyora Villalobos, compensar la meva pensió. Però el que aquesta senyora no diu és que aquest rescat el consideren com a rendiment del treball i està subjecte a l´impost de l´IRPF, cosa que fa augmentar la quota de l´escala de gravamen, amb la qual cosa la declaració surt negativa i a pagar gairebé la meitat del rescatat.
I tampoc diu que aquests diners provenen de la nòmina i que en el seu moment ja van ser declarats en l´IRPF, fet que suposa pagar dues vegades el mateix impost. És un atropellament i una estafa ja que el més just seria que es cotitzés només pels interessos meritats però mai sobre la totalitat de l´estalvi, i en l´apartat de rendiments del capital mobiliari.
Al final, a causa d´aquest sistema, he optat per paralitzar el rescat ja que em suposava perdre una bona part dels meus estalvis de molts anys. La senyora Villalobos crec que no ha dit la veritat dels plans de pensions ja que està molt bé estalviar si es pot però no que t´obliguin a repartir els estalvis amb l´estat com si d´un premi de la loteria es tractés. Millor que es preocupi que els polítics paguin per tots els seus ingressos com la resta d´espa­nyols i no només el 75% dels seus salaris a més d´altres privilegis.


Fent camí
cap a la unitat
M. Àngels Pagès VENTALLÓ
n Un any més, des del 1908, del 18 al 25 de gener coincidint amb la festa de la Conversió de Sant Pau, l´església celebra una Setmana de Pregària per avançar cap a la unitat de tots els cristians. Tot i que el moviment ecumènic està ben viu, queda un llarg camí per recórrer per assolir el desig de Jesús que va expressar en el Cenacle: «Que tots siguin u com ho som nosaltres». Enguany la preparació de tot el material per a aquest nou octavari, l´han portat a terme des de la regió del Carib i han escollit un cartell ben atractiu amb una frase extreta de l´Èxode: «La vostra dreta Senyor, és forta i gloriosa».
La credibilitat de l´anunci cristià –La Bona Nova de l´Evan­geli– seria molt més gran si els cristians superéssim les nostres divisions. Un signe de reconciliació dins un món marcat pels conflictes sempre és positiu. Cal fomentar encara més el diàleg interreligiós: treballar conjuntament amb les altres comunitats eclesials per un millor coneixement mutu, valorar les riqueses de cada confessió, aprendre els uns dels altres... hem de tenir en compte que són moltes les coses que ens uneixen.
La unitat és un do de Déu que hem de demanar, com diu el Concili Vaticà II, les pregàries tant públiques com privades són l´ànima de l´ecumenisme. Per això se´ns convida a pregar plegats sense perdre l´esperança, perquè l´Esperit Sant ens concedeixi la plena comunió de fe i d´amor de tots els cristians.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema