Cartes

JOSEP MARIA BOSCH girona

Darrerament, en aquesta secció de Cartes dels Lectors, he pogut llegir aquesta expressió tan catalana, però, modestament, pensó que l´expressió estava mal emprada i, sobretot, feia palesa una covardia política inusual en els catalans. Vegem-ho. L´origen del refrany és el següent: en les cases de pagès, hi havien moltes estances i, en particular, en l´exterior, un pati (era), generalment al davant de la masia on es feien les tasques de garvellar els cereals, lleguminoses i, fins i tot, garrofes, fer els pallers i batre. Aquestes tasques, com és natural, produien molta pols. El que volia dir el refrany era que les persones de la masia, que no prenien part en els treballs, convenia que no s´hi acostessin, per tal d´evitar la pols

Però l´1 d´octubre és molt diferent de tot això. Aquí, en l´era d´una gent, una altra gent (per entendren´s, «gent contrària») va anar a fer pols i, com veurem, moltes altres barbaritats. Per tant, el refrany, en aquest cas, hauria estat: «Protegiu la vostra era de la pols que fan els altres€ que no tenen res a veure, amb vosaltres»... I això és, precisament, el que va fer, de manera exemplar, la gent del nostre país. I, desgraciadament, la «gent contrària, no va «fer pols» € Van fer més de 1.000 ferits, alguns greus, van maltractar menors d´edat i grans, van insultar greument («putes») moltes dones a les que van agafar pels cabells i, en alguns casos, van fer tocaments indecents. I, més enllà de l´1-O van donar mostra d´una gravíssima falta d´educació orinant-se sobre la gent que passava pel carrer i moltes coses més que no vull tornar a reproduir, perquè em repugnen.

Ja veieu, doncs, que no tot s´hi val! I que els refranys populars catalans tenen una qualitat molt superior a la que alguns volen emprar.

Queixar-nos perquè sí

nuria casas latre fdsfdsafda

«Ens han posat dos exàmens el mateix dia», «Tinc son», «Tinc gana», «Haig d´agafar el bus», «Haig de baixar amb tren», «Em fa mal això», «Aquests pantalons ja no em queden bé», «No m´agrada aquesta cosa»...

Aquestes i moltes altres són frases que, malauradament, estem acostumats a sentir constantment. I tot el dia són queixes. Com se´n riurien de nosaltres i del nostre ser rondonaires els nens i nenes que, per exemple, no poden anar a l´escola ni estudiar, no tenen un llit on dormir, no tenen res per a poder menjar, han d´anar a peu vagin on vagin, no poden pagar-se un hospital o potser mai n´han vist un, nens i nenes que, probablement, faran servir la mateixa samarreta tota una vida i nens i nenes que estan contents -sí, sí: contents!- amb qualsevol cosa.

«Homo sapiens»

laura cornellà franch fornells de la selva

Els homes som de la família dels primats, i conseqüentment, som mamífers i animals. Sembla mentida, que sent l´únic èsser del planeta amb capacitat de raonar, sigui el principal destructor de la biodiversitat del nostre món. Com som capaços d´esmicolar el que ens envolta, contribuint de forma directa o indirecta amb la contaminació, el maltracte animal, la caça furtiva, la destrucció de recursos, el canvi climàtic...

I qui diria que aquestes actituds són pròpies de l´Homo sapiens, l´èsser que encara que tingui la capacitat de pensar, no veu que s´està autodestruïnt.

Primer, el medi ambient

verónica rina garcía quart

Avui veus llaços grocs per tot arreu ja sigui a carreteres, ponts balcons, persones, etc. Deixant de banda temes polítics, jo vull parlar d´ecologia, dels llaços de plàstic. I és que la majoria ho són... i el plàstic és una font de contaminació; ens fan pagar les bosses de plàstic als supermercats per concienciar-nos i utilitzar-ne menys, però alhora no ho tenim en compte en altres aspectes de la vida. Al meu poble hi ha un riu, doncs bé, hi ha més llaços grocs a la riba d´aquest que al pont; i jo em pregunto: algú els treurà d´allà? Mirar pel medi ambient a la llarga és mirar per tots.

En l´entrevista de contraportada de dijous, a Santiago Vilanova, es deia per error que el volcà més afectat per les extraccions de greda havia sigut el «Toscà», que en realitat era el Croscat.