S'ha de reconeix: va existir un dia en què en Carles Puigdemont, recentment arribat a la primera magistratura de Catalunya, va ser lúcid. Aquest dia fou quan va mirar la llista de regidors que deixava a l'Ajuntament de Girona i no en va veure cap ni un que disposés de les virtuts necessàries per a substituir-lo com a alcalde. Un any després, si fa o no fa, inclosa la pèssima gestió que va facilitar que un home cabal, l' Albert Ballesta, es convertís en «El Breu», observada l'activitat del grup municipal que sorgí electoralment de CiU i que ara porta el nom de PDeCAT, puc dir sense faltar a la veritat que el govern municipal de Girona és el pitjor que jo recordo, inclosos aquells que existiren abans de les eleccions municipals de 1979 que, home!, alguns foren més que acceptables malgrat no disposar de legitimació democràtica.

Puc entendre, i entenc, que l'alcalde Joaquim Nadal, com algunes vegades he escrit en aquest diari, ens va deixar «una ciutat acabada». Per tant, entenc que no sigui fàcil trobar nous senders que, sense trencar ni una sola peça de la valuosa vaixella de porcellana fina heretada, vinguin a mantenir-la i a donar-li més valor, a innovar-la. D'aquí a mirar-se-la i no fer res, com és el cas de l'actual govern, hi va molt més que un pam. Es posa sota interrogació l'existència d'allò que abans anomenàvem «matèria gris». Poca en devia trobar en Puigdemont quan va dir-se quelcom així com «la suma de tots ells i elles tendeix a zero» i va iniciar-se, així, en el món de les piruetes inabastables amb l'«operació Ballesta».

L'alcaldessa Marta Madrenas és l'exemple més notori de com es pot arribar a ser alcaldessa de Girona des de la més absoluta de les ineptituds per a ser-ho. Va arribar a ser política d'àmbit local sense tenir ni la més mínima idea de què anava allò. El més graciós de tot, o no, és que perviu en l'ocasionalitat i que si no fos per la regidora Maria Àngels Planas i pel versàtil Eduard Berloso, la parada de màquines ja s'hauria produït. L'alcaldessa es dedica a portar la bandera catalana a la tintoreria quan les pinten malves i a fer d'activista quan es tracta que el TAV no surti de l'estació de Girona. Ah!, i a cobrar a final de mes.

L'última de les seves genialitats creatives és impulsar el canvi de nom de la plaça de la Constitució. No sabem res del nou Trueta, però, tanmateix, ella i alguns més de l'última generació de polítics locals, els que s'ho han trobat tot fet i res no saben perquè s'obstinen a integrar-se en la ignorància més pueril, pretenen substituir una denominació que honora una gran plaça pública al bell mig de la ciutat pel vulgar, banal, ordinari, ridícul, pedestre, inconsistent, trivial i grotesc nom de plaça de l'1 d'octubre. La qüestió no és governar bé el municipi, l'objectiu és apuntar-se a la moda de saltar-se la legalitat i riure's de la mateixa tot i haver accedit a la trona prèvia manifestació de respectar i fer respectar la normativa legal vigent. Això i que els que rebin els pals siguin els ciutadans de peu i no pas les digníssimes autoritats. Perquè l'1-O no la varen tocar ni amb un escuradents, o no?

La senyora Madrenas va ser candidata a diputada el dia 21-D, resultant elegida i disposarà d'escó en el Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya. Essent així, ¿per què aquesta bledania cerimonial i aquesta estufera faramalla per posar 1-O a una destacada plaça de Girona, la de la Constitució, que bé podria passar pel resultat d'un partit de futbol, quan vostè ha acceptat de facto i de iure que allò va ser una monumental estafa, com també ho fou la il·lusòria proclamació d'una república, en concórrer a unes eleccions convocades pel president del govern d'Espanya? Per fer-se la màrtir i la important a càrrec dels pressupostos municipals i ara també dels de la Generalitat, Marta Madrenas hauria de quedar-se a casa i no fer teatre del dolent. Tampoc no hauria de patir: vindrà ERC i la remourà de la seva cadira d'alcaldessa.