28 de gener de 2018
28.01.2018

Cartes

28.01.2018 | 06:57

Un any després dels assassinats de dos agents rurals a Aspa
Manel Vidal Agrup. Agents Rurals CCOO
Els agents rurals seguim insegurs. Ja fa un any dels assassinats del David i el Xavi a Aspa. En l´acte d´homenatge del 12 de març a Mas de Melons el president de la Generalitat va dir que Catalunya està en deute amb els agents rurals i va prometre mesures de seguretat per al Cos. En un any hem rebut una pírrica formació de 24 hores poc més de la meitat de la plantilla. Una gota d´aigua enmig de l´oceà. Al febrer el mateix departament ja parlava d´un pla de xoc de formació en seguretat amb 175 hores de formació per agent. Un any després encara seguim pendents de disposar de les conclusions del grup d´experts en seguretat que es va constituir després dels assassinats.
Des de CCOO no podem deixar de ser crítics amb el Departament d´Agricultura. Si al departament que ha tirat endavant una obra faraònica com el Segarra-Garrigues, li resulta difícil dotar de seguretat als menys de 500 treballadors i treballadores que formem el Cos, el futur Govern de la Generalitat s´haurà de plantejar amb urgència en quin Departament ens poden formar i dotar. Però no amb comptagotes, sinó amb un «pla de xoc» urgent com el que necessitem.
Volem seguir protegint la natura dels furtius, dels piròmans i d´altra gent violenta que ens trobem al territori. Però tots som pares, mares, fills o germans d´algú que ens espera a casa sans i estalvis després de la jornada laboral. És per això que demanem al futur Govern de la Generalitat que entomi seriosament el Cos d´Agents Rurals i faci honor a les paraules del 130è president de la Generalitat aquell 12 de març de 2017, al costat de les escultures del David i del Xavi, davant dels familiars, amics i companys, que mai oblidarem que els va arrabassar la vida, totalment indefensos, un criminal amb una escopeta a les mans.


Públic-privat: de què va?
Xavier Serra Besalú girona
Llegeixo en diversos mitjans que la Sra. Arrimadas exhorta que desemparem el nostre president Puigdemont i acceptem «en públic el que es reconeix en privat» (sic!). Al·lucino un cop més, ja que la fal·làcia constant en les seves frases em té preocupat: no s´ha manifestat en públic clarament que tenim un president que volem? Ella no pot decidir pels altres ni per les nostres intencions: som lliures. Aquesta atribució de jutge universal sobre què pensen els altres, amb frases que no resisteixen la mínima hermenèutica, no veu que la desacredita encara més? Servir la gent no és a dir frases  populistes, sinó escoltar els qui ens representen segons la voluntat popular. La resta es diu repressió i autoritarisme –l´exerceixi Millo o Arrimadas–, basat habitualment en amenaces policiacojudicials i contra la intel·ligència i lliure arbitri del proïsme.


Diversitat premeditada
als tribunals
JOAN JANOHER I SADURNI forallac
Dintre la comunitat Europea, es tenen en compte els fets diferencials de la interpretació de la Justícia: on els delictes tenen la variant de poder sospesar els càrrecs a que són imposats per llei. Per això, no sorprèn l´actitud ni la jurisdicció més rellevant de les coses, i acusacions similars a països ubicats en aquesta. No podem entrar en comparacions, però si destaquen les causes per les quals es regeixen els diferents models constitucionals. Haurem doncs de seguir-ho de ben a prop.
L´Estat pretenia emetre una ­euroordre de recerca per a l´exiliat Carles Puigdemont: amb el propòsit d´empresonar-lo, tot i que de principi no existeix comparatiu adient quant al procés judicial. Essent aquest molt desproporcionat, envers a les disposicions que regeixen la majoria d´estats. Ningú pot interpretar una jactància a la justícia; és simplement un sentit ètic de mesures dispars, que no s´aguanten enlloc, com en el concepte de rebel·lió, no es por criminalitzar el que no correspon.
Per altra banda, el Parlament de Catalunya disposa de lletrats, que poden actuar d´ofici, per la investidura del president en qüestió, sense entrar en cap il·legalitat. Tot això pressuposa regir els estaments de la nostra Cambra, i no incórrer en cap desacatament, ni desobediència al suprem espanyol. És aquí on els principis dels drets, emparen la democràcia, i Catalunya té un Parlament legitimat i votat pel seu poble. Raó més que suficient per avalar una igualtat d´Empar amb Europa.


Ja fa massa temps
Jesús Domingo Martínez Girona
Ja fa massa temps que escoltem que la crisi demogràfica llastarà de manera decisiva el futur del nostre sistema de benestar i ens arrossegarà cap a un horitzó d´inestabilitat en algunes de les conquestes que pensàvem que estaven consolidades. La pregunta segueix sent per què no hi ha una voluntat política d´afrontar, d´una vegada per totes, el problema demogràfic que afectarà tota la societat. Una voluntat que hauria de superar els clixés d´esquerres i dretes, amb vista a revertir aquesta situació.
És urgent un pacte d´Estat sobre demografia que inclogui un pla integral d´atenció a la família. Estem davant d´un problema de gran calat cultural i social que no es resoldrà només amb lleis, però la política, no ho oblidem, també ha de fer la seva part. I és que, un cop més, aquestes dades produeixen una sensació d´impotència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook