Aquesta setmana hem vist noves dades estadístiques sobre l´evolució de l´economia catalana. Una ha estat l´enquesta de l´EPA de l´últim trimestre amb el següent titular: Catalunya genera gairebé el doble de llocs de treball que Madrid. Caram, no havíem dit que l´economia catalana estava destrossada? Com pot ser que durant el període de convulsions polítiques Catalunya hagi creat 79.200 llocs de treball i altres regions mantinguin un atur insostenible com Extremadura (25,2%), Andalusia (24,4%) o Canàries (22%)? La resposta la podem trobar a l´enquesta de l´evolució de la pime industrial catalana del 2017, una enquesta que Gesop realitza cada any per a la patronal Pimec.
Les pimes industrials catalanes venen preferentment a Catalunya en un 48%. L´altra meitat la conformen un 24% de vendes a Espanya i un 28% a l´exportació. Durant l´any passat un 44% de pimes van exportar i tot fa pensar que, com més dificultat de vendre a Espanya, més augment exportador. Pel que fa a les inversions, un 67% de les pimes diuen que han fet inversions durant l´any 2017, el millor indicador per veure la confiança de les empreses en el futur. D´aquestes inversions, la majoria han anat a augmentar la producció, la productivitat i a innovar el producte. Això ha comportat que el 25% de les pimes hagi augmentat les seves plantilles i que el resultat de l´any hagi sigut millor per a un 26% de les empreses. La previsió per a l´any 2018 per a la majoria de les pimes enquestades és que augmentarà la producció i les plantilles. Preguntades específicament sobre si el conflicte entre Catalunya i Espanya ha afectat les vendes de les empreses, un 10% d´elles diuen que han perdut xifres superiors al 3%, un 3% de les empreses diuen que han perdut entre l´1 i el 2,9% de vendes i un 5,4% accepten que han perdut menys de l´1%. El 81,6% no han vist afectades les seves vendes per les convulsions de l´últim trimestre.
Catalunya és un país de pimes i aquesta és una de les millors virtuts que té. Aquest teixit econòmic, molt industrial, ha estat el catalitzador que ens ha fet sortir de la crisi econòmica. El camí fet per Catalunya és semblant al que va fer Alemanya (sobretot alguns lands) i Xina, que van sortir enfortides de la crisi a través de l´exportació. Costa molt començar a exportar; cal trobar els països indicats, les empreses, els intermediaris i fins i tot adaptar el producte o servei pel mercat on s´ha d´anar. També cal resoldre la logística: aconseguir el millor preu de transport per a cada país i adaptar el producte al contenidor, al camió o a l´avió. Però, una vegada tot això ha estat fet, quan ja es sap on es pot vendre, quan es tenen els distribuïdors, representants o brokers, quan els clients ja et coneixen, quan el món sap per Internet que una empresa pot exportar, les coses van soles. Nosaltres tenim clients que han arribat a través de brokers, altres que tenen representants, alguns han vingut per la pàgina web, altres els hem conegut a través de fires i algun (el d´Islàndia) l´hem conegut perquè estàvem de costat en un dinar d´un seminari tècnic. El que cal saber és que, una vegada ha començat la dinàmica exportadora, ja no s´atura i en tot cas augmenta, cercant nous espais i nous mercats. Esdevé una actitud. Si hi ha problemes al mercat local, com va ser el cas durant la crisi econòmica d´Espanya o durant el conflicte polític actual, el camí exportador apareix com la salvació de l´empresa, comportant alhora una millora en el producte, en els costos... en definitiva, en l´excel·lència, perquè els mercats internacionals són molt competitius.
La distribució de les pimes per Catalunya segueix paràmetres que ja coneixem. Les comarques amb menys pimes són les metropolitanes: Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental, Bages, Gironès, Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i la Segarra. Les altres comarques tenen un pes de pimes en l´ocupació superior al 75%. És en les comarques amb més pimes on l´atur és més baix i on la renda útil (descomptant l´habitatge) també és millor.
El Mittelstand, la pime alemana, és el motor de l´economia d´aquell país. Ha esdevingut una figura bàsica pel funcionament de les seves grans empreses. El gran salt, però, el van fer quan van començar a exportar massivament, arran de la crisi del 2009. Les pimes alemanes van trobar que el mercat global les afavoria, tal com va passar amb la pime catalana a partir de l´any 2012 arran de la gran crisi del mercat espanyol. Aquell fet ens va empènyer a una nova dinàmica que resulta ser guanyadora, virtuosa, perquè enforteix el teixit de pimes, i permet que augmentin la producció i la productivitat sense haver d´esperar que el mercat espanyol consumeixi.
La gran paradoxa és que el dèficit fiscal català va en part a subsidiar les economies d´Andalusia, Extremadura i Castella-Lleó, que alhora consumeixen pocs productes catalans perquè s´han habituat a viure amb poc. Com a conseqüència les pimes catalanes surten cada vegada més a buscar-se la vida a l´exterior. Aquesta dinàmica penso que ens porta a la independència de facto: cada dia es desfan més vincles que en altres temps ens unien a Espanya: ni el concepte de democràcia, ni el model econòmic, ni les aspiracions de futur convergeixen. Tampoc les balances comercials.
Vet aquí com ens apropem més ràpid als alemanys i ens distanciem dels espanyols. Catalunya és un Mittelständler, un país de pimes.
