El dietari

M´arriba un missatge que informa que comencen a arribar maduixots «als mercats, súpers i comerços de queviures». Però immediatament m´adverteix que en aquesta època de l´any «són de Huelva». El missatge explica que a por ellos va néixer en aquest indret d´Andalusia i em suggereix «fer país» amb els maduixots del Maresme que molt aviat es posaran a la venda.

No crec en els boicots. Em preocupen més altres debats, com ara quin sentit té comprar maduixots a més de mil quilòmetres de distància, quan probablement els han de portar mig verds i dessaborits perquè no es desfacin quan, efectivament, aviat n´hi haurà al costat de casa. El mateix podríem dir de la poma de Girona, que viatja milers de quilòmetres i, per exemple a Madrid, la boicotegen. És absurd cremar tant combustible i contaminar per una fruita.

En el cas del pernil de Jabugo, que també és de Huelva, costa més parlar de boicots i quilòmetres.

Diumenge · La foguera del cel

Tornant cap a Girona de la fira de l´Oli d´Espolla, una de les fires on realment es ven allò que s´anuncia, en lloc de les coques, embotits i formatges de sempre -que també n´hi ha-, decideixo no agafar la ràpida N-II. Agafo la carretera que permet, per entendre´ns, entrar a Figueres pel carrer Tapis, que és l´inici de la carretera vella de Portbou. Decideixo inconscientment, i quasi per hipnosi, passar per aquesta via lenta perquè és un dia de cel rogenc, que converteix la serra de l´Albera en un impressionant espectacle de franc.

Circulant per Cabanes o Vilabertran m´envaeixen dues sensacions contradictòries: eufòria i inquietud. De ben menut el cel rogenc sempre m´ha causat aquestes punyents sensacions. Com si el cel ens estigués anunciant alguna cosa important i apocalíptica però inconcreta que res té a veure amb la pluja ni amb el vent.

Després mai passa res, però sempre em provoca el mateix estat d´excitació i la necessitat de conduir fins que es fa fosc i s´apaga la foguera del cel, que avui coincideix amb l´arribada a Figueres.

Dilluns · Pedalant impunement

Alguns usuaris de la bicicleta es deuen pensar que pedalar els deslliura de regles i normes, i que tenen prioritat de pas per sobre de tot i de tothom. A Girona l´ús d´aquest vehicle s´ha multiplicat per un encertat foment dels carrils per a bicicletes que va inaugurar el govern d´Anna Pagans, amb Isabel Salamaña com a principal impulsora, i que va multiplicar el govern de Carles Puigdemont.

Però fins i tot allò que és positiu té els seus inconvenients, i els accidents causats per bicis s´han disparat a la ciutat. Fins al punt que, cada dia, la policia multa entre 6 i 7 ciclistes per circular per la vorera, per conduir parlant pel mòbil o per anar en contra direcció.

Dimarts · Urbanisme intel·ligent

Escolto l´alcaldessa de Figueres, Marta Felip, dir que la gestió de l´urbanisme és clau per al futur de la ciutat. Interessant que se n´adonin perquè a la capital de l´Alt Empordà li ha costat caríssim no haver fet urbanisme intel·ligent, a banda del parèntesi en què ho va intentar, sense èxits rotunds, l´alcalde Joan Armangué. En els últims 50 anys, Figueres s´ha anat improvisant i el resultat ha estat un Frankenstein urbanístic.

Diu Marta Felip que estan intentant corregir un error greu que va cometre la ciutat fa 30 anys, en deixar agonitzar la Figueres vella. No en direm barri vell perquè la ciutat no té nucli antic noble. Ara, l´alcaldessa es proposa fer un urbanisme que recuperi el centre i atragui de nou els figuerencs que, a partir de la dècada dels 90, van fugir cap als pobles del costat perquè no trobaven el seu espai a la seva ciutat, provocant una penosa pèrdua de personalitat.

Dimecres · Diada de la policia

A la diada de la policia, Juan Jou, cap de la policia municipal de Girona ha dit que la violència de l´1 d´octubre no hauria «d´haver passat mai». També alerta que això ha provocat que «la relació entre la societat i la policia passa per moments complicats».

A Catalunya, l´1 d´octubre va trencar moltes coses i l´avaria persistirà en el temps. Ha malmenat, per exemple, la imatge de la policia en general, però en particular i sobretot la de la Guàrdia Civil i Policia Nacional, condemnats per molts anys al desdeny i repudi d´una part molt important de la població.

Dijous · Ecologisme aparcat

El vell rocker de l´ecologisme, l´olotí Santi Vilanova, li explica a l´Albert Soler que el procés ha aparcat l´ecologisme. Assegura que el projecte de país hauria d´incloure aspectes com el model de pesca, el d´agricultura, el de les energies renovables, etc.

El procés ha aparcat molts debats, però el de l´ecologia només se li pot atribuir en part. Aquest debat va començar a emmudir abans i principalment perquè no hi ha partits polítics que defensin l´ecologia amb la rotunditat que sí que ho va fer, durant la dècada passada, IC-Verds, un partit que ha acabat vampiritzat pels Comuns.

La de Colau i Domènech és una formació ultraurbana que l´única ecologia que propugna -i no és poc- és la lluita contra la contaminació de Barcelona. Amb el decés d´IC i de la seva influència a la política catalana, ja no existeix el discurs. ERC i PSC només van tenir sensibilitat ecologista i conservacionista quan IC els empenyia a la Generalitat i els ajuntaments. No està en el seu genoma per molt d´esquerres que es presentin. Tampoc en el del PDeCAT. Queda la CUP. En aquest cas sí que és possible que els arbres del procés no deixin veure el bosc. A la CUP encara no li hem descobert una estratègia en aquest sentit, encara que entre els seus principis i militants hi estigui del tot present.

Els altres dos partits, Cs i PP, no val la pena aturar-s´hi perquè, per no tenir, no tenen cap projecte de país perquè ni tan sols reconeixen Catalunya com a país.

Divendres · Fantòmas és d'Amer

Condueixo en direcció a Figueres per l´autopista i avanço dues furgonetes de la Policia Nacional amb els vidres tintats. En sentit contrari em creuo set furgonetes de la Guàrdia Civil. Abans he rebut al mòbil una fotografia de cotxes de la policia al port de Portbou. I aquesta setmana tothom ha pogut veure els agents buscant cocodrils a les clavegueres del Parlament.

La seguretat de l´Estat ha convertit Carles Puigdemont en un Fantômas -el gran delinqüent europeu de Pierre Souvestre- capaç d´esmunyir-se pel subsol o d´arribar amb barco o submarí per conquerir, ell solet, Catalunya. Clar que s´hauria de ser justet de magí per desembarcar a Portbou -la frontera- podent-ho fer a Colera, Empuriabrava o Tossa de Mar, on segurament ningú guaiti.

A Fantômas se déchaîne, el despietat delinqüent amb careta verda s´escapava del comissari Juve (Luis de Funès) amb un Citroën DS volador. Zoido, un home tan sagaç i competent com el comissari Juve, segurament ha previst això.

Hi deu haver molt mal ambient i histèria en els cossos de seguretat de l´Estat per la gran quantitat de bajanades que els seus superiors, totalment perduts dins de l´anomenat laberint català, els estan obligant a fer.