28 de gener de 2018
28.01.2018

Els gats, independents i misteriosos

28.01.2018 | 06:57

Els gats són naturals, autèntics, harmònics». Montserrat Gallart ho escriu a Memòries d´uns gats feliços, on ens parla de tres gats que van formar part de la seva existència. És un llibre sobre l´amistat entre persones i animals. Gallart hi reflexiona: «A través d´ells la vida ens fa de mestra». Hi afegeix «els gats ens revelen, irrefutablement, que la seva naturalesa és lliure, i que la nostra, en canvi, és possessiva». I en un dels fragments més emotius de l´obra, hi llegim: «La relació ha estat plena: tot aquest temps ens hem ajudat mútuament a afinar les cordes dels sentiments fins a obtenir les harmonies més perfectes». Ara bé, Memòries d´uns gats feliços tracta alhora sobre com afrontar la mort dels qui estimem i, de retruc, la nostra, sobre la lluita per sobreviure i el camí d´aprendre a deixar enrere la vida i les arrels que ens hi uneixen. Gallart hi insisteix en la noció que «som éssers moridors». Els protagonistes són animals reals: Tigri, Pandi i Popi. Montserrat Gallart, però, els humanitza en donar-los veu i expressió lingüística dins la narració. I afirma: «Considero un dels paradigmes de la desolació més absoluta la mirada d´un felí que va perdut». El llibre s´inicia amb uns versos del famós poema de Kavafis El gat, que en retrata el caràcter insondable, misteriós i gairebé sagrat. Recentment l´ha musicat i interpretat magistralment Josep Tero des d´una traducció d´Eusebi Ayensa. Gallart evoca els nombrosos casos d´escriptors amb gat i asse­nyala alguns trets que comparteixen escriptors i gats: independents, solitaris, observadors, reflexius i curosos amb els records. Gallart assenyala que els gats, assedegats de tendresa, són alhora esquerps, i en fa aquest elogi: «el vostre cos té la calma que plau a l´univers». Dins del volum, Montserrat Gallart insereix poemes referits als esdeveniments que s´hi relaten i als gats que en són l´eix i amb els quals se sent unida, com el Petit Príncep d´Antoine de Saint-Exupéry amb la guineu, per «vincles indestructibles». Gallart es planteja si els animals domèstics ens calen més a nosaltres que nosaltres a ells i ens ofereix aquest pensament memorable: «En dues ocasions he contemplat llargues estones, hores fins i tot, éssers vius: la meva filla nadó i infant mentre dormia i quan jugava, i els meus gats estimats. (...) Aturar-ho tot i contemplar la vida com, de tant en tant contemplo el blau batec del mar. Estones en què la ment es calma i s´asserena.» El llibre es tanca amb unes reflexions finals sobre les complicitats que entreteixim amb els animals domèstics, el cas d´un gat que es va trobar prop dels temples antics de Paestum i un epíleg on esmenta el paper atribuït als gats a la tradició oriental, la naturalesa semidivina que els atribuïen els egipcis i un reguitzell de citacions de frases sobre els gats. En reproduiré dues, per concloure: «Si voleu escriure sobre éssers humans, tingueu gats a casa» (Aldous Huxley) i «L´home és civilitzat en la mesura en què comprèn un gat» (George B. Shaw).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema